1 Estén el seu poder d’un cap de món a l’altre, governa amb bondat tot l’univers.
La Saviesa, esposa ideal
2 Estic enamorat de la Saviesa: li he anat al darrere des de jove i ja la pretenia per esposa, encisat de la seva bellesa. 3 La seva intimitat amb Déu fa resplendir la seva noblesa; se l’estima el Senyor de l’univers. 4 Iniciada en el coneixement de Déu, ella n’escull les obres. 5 Si la riquesa és un bé desitjable en la vida, què hi pot haver de més ric que la Saviesa que fa totes les coses? 6 Si la nostra intel·ligència és eficaç, ¿no ho serà més encara la Saviesa que modela tota cosa? 7 Estimes la rectitud? Doncs bé, les virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la prudència, la justícia, la fortalesa. No hi ha res més útil en la vida dels homes. 8 Desitges treure profit d’una llarga experiència? La Saviesa coneix el passat i endevina el futur, interpreta les màximes i resol els enigmes, preveu tota mena de senyals i prodigis i els temps i els moments favorables.
9 Per això vaig decidir d’endur-me-la a casa per conviure amb ella, sabent que seria per a mi bona consellera i em confortaria en les preocupacions i en les penes. 10 Gràcies a ella, em deia, tindré un bon nom entre la gent, i, malgrat ser jove, els ancians em respectaran. 11 Quan jutjaré, tothom reconeixerà la meva perspicàcia, m’atrauré l’admiració dels poderosos. 12 Quan calli, s’esperaran; quan parli, m’escoltaran atentament. I si allargo el meu discurs, guardaran un silenci respectuós. 13 Gràcies a ella obtindré la immortalitat, deixaré un record etern als qui vindran després de mi. 14 Governaré pobles, se’m sotmetran les nacions. 15 Quan sentin parlar de mi, tremolaran els tirans més temibles; em mostraré bondadós amb la gent i valerós en el combat. 16 Quan entri a casa reposaré al seu costat, perquè la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dona joia i alegria.
Preludi a la pregària de Salomó
17 Meditava tot això i em deia a dintre meu: Emparentar-se amb la Saviesa assegura la immortalitat, 18 la seva amistat procura un noble goig, el seu treball porta una riquesa inestroncable, tenir-hi tracte freqüent fa ser entenimentat, comunicar les seves paraules dona anomenada. Per això anava d’ací d’allà cercant de fer-la esposa meva. 19 Jo era un noi de bona mena, m’havia tocat en sort una ànima bona; 20 més ben dit, jo que era bo, vaig venir a viure en un cos pur. 21 Em vaig adonar, però, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta gràcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per això em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules: