1 Mentrestant, una llum esplèndida il·luminava el teu poble sant. Els egipcis, que els sentien sense veure’n la figura, els proclamaven benaurats perquè no patien com ells; 2 també els agraïen que, tot i els maltractaments rebuts, no cerquessin de fer-los mal, i els demanaven perdó pel que havien hagut de suportar. 3 Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant: era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós. 4 En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei.
Mort dels egipcis i salvació del poble de Déu
5 Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant. I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat. Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills, i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa.
6 Aquella nit havia estat anunciada per endavant als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat. 7 El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics. 8 I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9 Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares. 10 Els feia de contrapunt el clam discordant dels enemics, ressonava pertot arreu la veu planyívola dels qui ploraven els seus fills. 11 L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei. 12 Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats. 13 Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.
14 Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, 15 la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini; 16 brandava com una espasa esmolada el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 17 Tot d’una, els van trasbalsar malsons terribles, els sobtà un esglai inesperat. 18 Mig morts, llançats pertot arreu, manifestaven el motiu pel qual morien. 19 Els somnis que els pertorbaven, ja els ho havien anunciat, perquè no morissin sense saber la causa de la seva desgràcia.
La pesta, aturada per la intercessió d’Aaron
20 També als justos els va tocar l’experiència de la mort, i en el desert en caigué estesa una gran multitud. Però la teva indignació, Senyor, no va durar gaire. 21 Un home irreprotxable corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu. 22 Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares. 23 Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien. 24 El seu llarg vestit sacerdotal duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat. 25 Davant d’això, l’exterminador va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.