El Mar Roig: mort i alliberament
1 En canvi, el teu enuig implacable es va abatre fins a la fi sobre els impius. Tu ja sabies el que farien: 2 deixarien sortir el poble, fins i tot li donarien pressa; però, canviant de pensament, el perseguirien. 3 En efecte, encara feien dol i es planyien davant les tombes dels difunts, que ja van concebre una altra idea absurda i sortiren a perseguir com a fugitius aquells a qui feia poc havien suplicat que se n’anessin. 4 Una ben merescuda fatalitat els arrossegà a aquest extrem, fent-los oblidar els fets passats, perquè culminessin amb nous turments la part de càstig que els faltava. 5 I així, mentre el teu poble feia l’experiència d’una sortida extraordinària, aquells trobarien una mort ben sorprenent.
La creació, al servei del poble de Déu
6 Tota la creació, obeint les teves ordres, va ser remodelada de cap i de nou en cada una de les seves espècies, perquè els teus fills fossin guardats de tot mal.
7 I així pogueren veure el núvol cobrint la formació d’Israel, la terra eixuta emergint de l’indret on fins llavors hi havia aigua, el Mar Roig que es tornava un camí sense entrebancs, les onades violentes convertides en plana verdejant. 8 Per aquí va passar tot un poble protegit per la teva mà, contemplant aquells prodigis admirables. 9 Com cavalls aviats a pasturar, com anyells enjogassats, et lloaven a tu, Senyor, que els alliberaves. 10 Recordaven el que s’havia esdevingut en el país on eren forasters, quan la terra, en comptes de bestiar, produïa mosquits, quan el riu, en comptes de peixos, vomitava una infinitat de granotes. 11 Més endavant, quan, enduts pel seu desig, reclamaven menjars delicats, veieren néixer una nova mena d’ocells, 12 les guatlles que pujaven de la mar per satisfer el seu desig.
Egipte i Sodoma, exemple de maltractaments als forasters
13 Tots aquests càstigs van caure sobre els pecadors, no sense que haguessin estat advertits prèviament per llampegades violentes. Sofrien amb tota justícia les conseqüències de la pròpia maldat, ja que havien maltractat cruelment els forasters.
14 Alguns, els habitants de Sodoma, no havien volgut acollir uns desconeguts que acabaven d’arribar. Però els egipcis van tractar com a esclaus uns hostes que els havien prestat un bon servei. 15 En conseqüència, algun càstig caurà sobre els de Sodoma pel fet d’haver acollit amb hostilitat els forasters. 16 Però els egipcis, després d’haver rebut festivament els nouvinguts, quan ja compartien tots els mateixos drets, els van afeixugar amb treballs forçats; 17 per això van ser ferits de ceguesa, com ho foren els sodomites davant la porta de la casa de Lot, el just, i, embolcallats de profundes tenebres, havien de cercar a les palpentes la porta de casa seva.
Harmonia dels elements al servei del Creador
18 Els elements es combinaven entre ells com en l’arpa els diversos tons de les cordes configuren harmonies diverses, si bé l’instrument manté sempre el seu so característic. Això mateix apareix amb claredat quan considerem els esdeveniments que es van produir. 19 Els animals terrestres es transformaven en aquàtics, els que neden es passejaven per terra. 20 El foc s’abrandava dintre l’aigua, i l’aigua s’oblidava del seu poder d’apagar-lo. 21 Les flames no consumien la carn d’uns febles animals que hi passaven pel mig, ni tampoc fonien aquella mena d’aliment diví, tan fonedís com el glaç.
Doxologia
22 Senyor, en tot has fet gran i gloriós el teu poble, i has estat al seu costat en qualsevol lloc i moment.