Fugir del pecat

    ¹ Fill meu, si has pecat, no hi tornis més
i demana perdó per les teves faltes passades. ^*
    2 Fuig del pecat com d’una serp, ^*
que si t’hi acostes et mossegarà.
Les seves dents són dents de lleó
que arrenquen la vida dels homes.
    ³ Tota desobediència a la Llei és com una espasa de dos talls:
la seva ferida no té remei.
    ⁴ La prepotència i la insolència arruïnen les fortunes:
així desapareixen els béns de l’orgullós.
    ⁵ La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu:
ell no trigarà a fer-li justícia. ^*
    6 Qui no suporta que l’avisin, segueix el camí dels pecadors,
però qui venera el Senyor es converteix de cor.
    ⁷ El cridaner es coneix de lluny,
però l’home assenyat sap quan rellisca.
    ⁸ Qui es fa una casa amb diners d’un altre
és com qui aplega pedres per al túmul de la pròpia tomba. ^*
    9 Una reunió de pecadors és com una pila d’estopa:
acabarà entre flames i foc.
    ¹⁰ El camí dels pecadors és pla i sense sotracs,
però al final hi ha la boca de la mort.

El savi i el neci

    ¹¹ Qui guarda la Llei del Senyor domina els seus pensaments,
i així el temor del Senyor es transforma en saviesa. ^*
    12 No es pot educar un home incapaç de fer res,
però hi ha gent capaç que ho amarga tot.
    ¹³ El coneixement del savi és abundós com un aiguat,
i els seus consells, com una font d’aigua viva.
    ¹⁴ El cap d’un estúpid és com un vas esquerdat
que no pot retenir cap coneixement.
    ¹⁵ Si un home instruït sent una paraula sàvia,
l’aprova i encara hi aprofundeix;
si la sent un imbècil, li desplau
i se la tira a l’esquena.
    ¹⁶ Les explicacions d’un estúpid són pesades com el fardell quan fas camí,
però les de l’home intel·ligent són sempre agradables.
    ¹⁷ En les reunions es volen sentir les opinions de l’home sensat,
per a poder reflexionar sobre les seves paraules.
    ¹⁸ La saviesa és per a l’estúpid com una casa enrunada,
tot el saber del ximple són paraules sense solta.
    ¹⁹ L’educació és per al neci com una cadena als peus
o com manilles a les mans. ^*
    20 L’estúpid riu de manera escandalosa;
l’home sensat, en canvi, a penes somriu en silenci.
    ²¹ L’educació és per a l’home assenyat com una joia d’or,
com una polsera a la mà dreta. ^*
    22 El beneit entra tot seguit a dins de casa;
a l’home d’experiència, en canvi, li fa respecte entrar.
    ²³ El poca-solta, des de la porta, mira a dins per tafanejar;
l’home ben educat s’espera fora.
    ²⁴ És de mal educat escoltar darrere la porta;
a l’home de seny li cau la cara de vergonya.
    ²⁵ Els forasters, de tot fan comentaris,
però l’home prudent mesura molt les paraules. ^*
    26 L’estúpid parla sense pensar;
el savi, primer pensa i després parla.
    ²⁷ Quan l’impiu maleeix el qui l’acusa ^*
es maleeix a si mateix.
    ²⁸ Qui diu mal dels altres s’embruta a si mateix
i es fa avorrir de tots els qui l’envolten.