El peresós

    ¹ El peresós s’assembla a una pedra empastifada:
tothom recrimina la seva deshonra.
    ² El peresós s’assembla a un munt de fems:
si algú els toca, s’afanya a espolsar-se les mans. ^*

El fill mal educat

    ³ És una vergonya ser pare d’un fill malcriat,
i quina ruïna si és una filla! ^*
    4 Una noia assenyada trobarà un marit digne d’ella,
però una filla desvergonyida causa molta tristesa al seu pare.
    ⁵ La noia descarada omple de vergonya el pare i el marit,
i tots dos la menysprearan.
    ⁶ Un enraonar inoportú és com riure en un funeral,
però el fuet i la disciplina són sempre signes de saviesa.
    ⁷ Els fills que es guanyen honestament la vida
fan oblidar l’origen humil dels seus pares.
    ⁸ Els fills altius, mal educats i insolents
són la deshonra de la família noble.

L’estupidesa no té remei

    ⁹ Ensenyar un estúpid és voler enganxar terrissa trencada
o despertar un que dorm profundament.
    ¹⁰ Fer explicacions a un estúpid és fer-les a un endormiscat:
quan acabis et dirà: «Què has dit?»
    ¹¹ Plora per un difunt perquè no veurà més la llum,
però plora també per un estúpid perquè ha perdut el seny.
Plorar per un mort és menys trist, perquè ha trobat el repòs,
però la vida d’un estúpid és pitjor que la mort.
    ¹² El dol per un difunt dura set dies,
però per l’estúpid i l’impiu, tots els dies de la vida. ^*
    13 Amb un insensat no hi parlis gaire,
ni vagis en companyia d’un neci,
perquè et menysprearà i ni se n’adonarà.
Guarda-te’n, no fos cas que en tinguessis un disgust
i t’embrutessis quan s’espolsés!
Evita’l, si vols estar tranquil,
i que la seva estupidesa no t’amoïni.
    ¹⁴ Què és més pesat que el plom?
Hi ha una sola resposta: l’estúpid.
    ¹⁵ Transportar sorra, sal o barres de ferro
és més fàcil que suportar un home sense seny.

Reflexionar i després decidir

    ¹⁶ Quan l’embigat d’un edifici és sòlid,
si ve un terratrèmol no es destrava;
igualment, qui pren una decisió ben reflexionada
no trontolla a l’hora de la veritat.
    ¹⁷ Una decisió que recolza en un raonament intel·ligent
és com un esgrafiat encastat en una paret ben rascada.
    ¹⁸ Els palets de riu que es posen dalt d’una paret
no aguanten l’envestida del vent; ^*
igualment, l’home poruc amb els seus pensaments estúpids
no resistirà cap amenaça.

La fidelitat als amics ^*

    ¹⁹ Un cop a l’ull, en fa saltar les llàgrimes;
un cop al cor, en revela els sentiments.
    ²⁰ Tirar una pedra als ocells els fa fugir,
insultar un amic trenca l’amistat.
    ²¹ Si has desembeinat l’espasa contra un amic
no desesperis: hi pot haver remei.
    ²² Si has obert la boca contra un amic
no tinguis por: encara us podeu entendre.
Però una injúria feta amb arrogància,
un secret revelat o un atac a traïció,
això sí que allunya qualsevol amic.
    ²³ Guanya’t la confiança del teu veí mentre viu en la pobresa
i podràs compartir amb ell la seva prosperitat;
sigues-li fidel en temps de prova
i, quan ell rebi una herència, en podràs participar.
No s’ha de menysprear sempre una aparença miserable
ni s’ha d’admirar el ric que no té intel·ligència.
    ²⁴ Abans del foc surt la gran fumarada;
igualment, abans de la sang venen els insults.
    ²⁵ No m’avergonyiré de defensar un amic
ni m’inhibiré quan ell hi sigui;
    ²⁶ però si m’arriba cap mal per culpa seva,
tots els qui em sentin es guardaran d’ell. ^*

Pregària per a demanar el domini propi ^*

    ²⁷ ¿Qui em posarà una guarda a la boca ^*
i un segell de prudència als llavis,
perquè el parlar no em faci caure
i la llengua no em perdi?