¹ Oh Senyor, pare i amo de la meva vida, ^*
no m’abandonis al caprici de la meva llengua,
no em deixis caure per culpa seva.
    ² ¿Qui aplicarà els assots per guiar el meu pensament?
¿Qui imposarà a la meva voluntat una sàvia disciplina
perquè no sigui indulgent amb els meus propis errors
ni deixi passar per alt els meus pecats?
    ³ Així no acumularé mancances
ni augmentaran les meves faltes,
ni cauré davant els meus adversaris,
ni els meus enemics es riuran de mi,
ells que no esperen que em tinguis misericòrdia.
    ⁴ Senyor, pare i Déu de la meva vida,
fes que no siguin altius els meus ulls,
    ⁵ allunya de mi tot mal desig,
    ⁶ que la cobejança i la luxúria no s’apoderin de mi,
no em lliuris a les passions impúdiques.

Mesurar les pròpies paraules ^*

    ⁷ Fills meus, apreneu a mesurar les pròpies paraules,
perquè el qui aprendrà a mesurar-les no serà trobat culpable.
    ⁸ El pecador queda enxampat en les pròpies paraules,
i el calumniador i l’orgullós també hi ensopegaran.
    ⁹ No t’acostumis a jurar
ni agafis per costum de pronunciar el nom del Déu sant.
    ¹⁰ Així com un criat vigilat molt de prop
no s’escaparà de rebre cops,
tampoc aquell qui jura i diu el nom de Déu a cada instant
no viurà net de pecat.
    ¹¹ L’home que jura sovint quedarà ple de culpes
i els càstigs no s’apartaran de casa seva.
Si jura sense adonar-se’n, es fa culpable;
si jura perquè sí, peca dues vegades;
si jura en fals, no té perdó,
i la desgràcia s’abatrà sobre la seva família.
    ¹² Hi ha una manera de parlar que mereix la mort: ^*
tant de bo que no se senti mai en l’heretat de Jacob.
Els homes piadosos se n’aparten completament
i no s’emboliquen en aquesta mena de pecats.
    ¹³ No t’acostumis a dir grolleries indecents,
que hi ha paraules que són pecat.
    ¹⁴ Recorda’t del pare i de la mare
quan t’asseguis entre la gent important;
no te n’oblidis quan seguis davant d’ells,
ni diguis estupideses, encara que en tinguis el costum;
perquè llavors desitjaràs no haver nascut
i maleiràs el dia que vas néixer. ^*
    15 L’home avesat a les paraules que ofenen
no acabarà mai més d’aprendre la bona educació.

Els desordres sexuals ^*

    ¹⁶ Dues menes de persones cometen pecat rere pecat,
però n’hi ha una tercera que provoca la ira de Déu: ^*
l’home amb una passió ardent que crema com el foc
i que no s’apagarà fins que quedarà consumida;
l’home luxuriós amb el seu propi cos,
que no pararà fins que el foc el consumeixi;
    ¹⁷ l’immoral, que en qualsevol pa troba gust
i que no se’n cansarà fins que es mori.
    ¹⁸ Hi ha també l’home que és infidel a la seva dona
i que pensa: «Qui em pot veure?
La foscor m’envolta, les parets m’amaguen
i no em pot veure ningú. De què he de tenir por?
L’Altíssim no es recordarà pas dels meus pecats!»
    ¹⁹ Sols li fa por que els altres el vegin,
i no sap que els ulls del Senyor
són deu mil vegades més lluminosos que el sol
i que veuen tots els passos que fan els homes
i penetren fins als racons més secrets.
    ²⁰ Déu coneixia totes les coses abans de ser creades
i encara les coneix després del seu acabament. ^*
    21 Aquest home rebrà el seu càstig a la plaça pública,
perquè l’atraparan quan menys s’ho pensi. ^*
    22 El mateix passarà a la dona infidel al seu marit
que li dona per hereu el fill d’un altre home.
    ²³ De primer ha desobeït la Llei de l’Altíssim, ^*
després ha faltat contra el seu marit,
i finalment ha comès adulteri impúdicament
tenint fills d’un altre home.
    ²⁴ Aquesta serà portada davant l’assemblea del poble
i faran una investigació sobre els seus fills.
    ²⁵ Els seus fills seran com plantes sense arrels
i com branques sense fruit. ^*
    26 El qui es recordi d’aquesta dona la maleirà,
i la seva infàmia no serà mai esborrada.
    ²⁷ I els qui restaran després d’ella hauran de reconèixer
que res no val tant com venerar el Senyor
ni res és més dolç que observar els seus manaments.
    ²⁸ Seguir el Senyor dona una gran glòria;
si el saps complaure tindràs llarga vida.