Elogi de la Saviesa (24)

Proclama de la Saviesa

    ¹ La Saviesa fa l’elogi d’ella mateixa, ^*
enmig del seu poble proclama la seva glòria.
    ² Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim,
es glorifica davant el seu poder. ^*
    3 Diu: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssim
i com una boira he cobert la terra.
    ⁴ Jo habitava ^* a les altures celestials,
tenia el tron dalt la columna de núvol. ^*
    5 Jo sola he seguit la volta del cel
i m’he passejat per les profunditats dels oceans.
    ⁶ El meu poder s’estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra,
sobre tots els pobles i totes les nacions.
    ⁷ Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,
una heretat on poder-me establir.
    ⁸ Llavors el creador de l’univers em va donar una ordre,
el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir.
Em digué: “Ves a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva.” ^*
    9 Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d’existir. ^*
    10 Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;
per això m’he establert a la muntanya de Sió.
    ¹¹ Així m’ha fet reposar a la ciutat estimada,
a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.
    ¹² M’he arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat. ^*
    13 Hi he crescut com un cedre del Líban,
com un xiprer de les muntanyes de l’Hermon.
    ¹⁴ M’hi he fet gran com la palmera d’Enguedí,
com el roser que brota a Jericó,
com la bella olivera de la plana;
com un plàtan hi he crescut. ^*
    15 He escampat el meu perfum com el cinamom i la ginesta,
com una planta de mirra finíssima,
com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac,
i com el fum de l’encens de la tenda santa. ^*
    16 He eixamplat les meves branques com una alzina,
branques esplèndides i boniques. ^*
    17 Soc com una vinya que treu brots plens de bellesa,
i els meus fruits són esplèndids i abundants.
    ¹⁸ Jo soc la mare del bell amor i de la veneració de Déu,
del coneixement i de la santa esperança.
Jo ofereixo tots aquests dons als meus fills;
jo estic sempre amb els qui Déu ha escollit.
    ¹⁹ »Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits. ^*
    20 Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca.
    ²¹ Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi,
i els qui em beuen, encara tindran més set. ^*
    22 Qui fa cas de mi no quedarà confós,
qui treballa amb mi no pecarà.»

La saviesa i la Llei de Déu ^*

    ²³ Tot això és el llibre de l’aliança de l’Altíssim,
la Llei que Moisès ens va prescriure
perquè fos l’herència de les comunitats dels descendents de Jacob. ^*
    24 No deixeu de treure la vostra força del Senyor,
agafeu-vos a ell, i ell us refermarà.
El Senyor, el totpoderós, és l’únic Déu,
ningú no salva fora d’ell.
    ²⁵ La Llei desborda de saviesa com el riu Fison,
com el Tigris quan venen els primers fruits.
    ²⁶ Baixa plena d’intel·ligència com l’Eufrates,
com el Jordà al temps de la sega.
    ²⁷ Fa brillar com la llum els seus ensenyaments,
és com el Guihon al temps de la verema. ^*
    28 Del primer al darrer dels homes,
ningú no ha acabat de conèixer la saviesa ni de descobrir-la,
    ²⁹ perquè els pensaments de la saviesa són més grans que la mar,
i els seus consells, més profunds que l’oceà.
    ³⁰ I jo, que soc com un canal que rep aigua d’un riu,
com un aqüeducte que la porta a un jardí, ^*
    31 vaig dir-me: «Regaré el meu jardí,
amararé d’aigua els meus parterres.»
I vet aquí que el meu canal s’ha convertit en riu,
i el meu riu s’ha convertit en mar. ^*
    32 Faré que els meus ensenyaments siguin brillants com l’aurora
i que resplendeixin fins molt lluny. ^*
    33 Escamparé la seva doctrina com una profecia,
la transmetré a les generacions futures.
    ³⁴ Fixeu-vos que no m’he pas fatigat per a mi tot sol,
sinó per a tots els qui cerquen la saviesa. ^*