L’educació dels fills

    ¹ Qui estima el seu fill no li estalvia els cops de fuet,
però a la fi en podrà estar content. ^*
    2 Qui sap educar un fill en tindrà moltes satisfaccions
i se’n podrà sentir orgullós entre els coneguts. ^*
    3 Qui ensenya bé el seu fill farà engelosir els enemics,
i davant els amics en mostrarà un gran goig.
    ⁴ Quan el pare mor és com si continués vivint,
perquè deixa darrere seu un fill que se li assembla.
    ⁵ Durant la seva vida estava content de veure’l
i a l’hora de la mort no ha de lamentar res;
    ⁶ deixa darrere d’ell un que el sabrà venjar dels seus enemics
i, per als amics, un que els sabrà correspondre.
    ⁷ El pare que avicia el fill haurà d’embenar ferides
i, tan bon punt aquest cridi, se li trasbalsarà el cor.
    ⁸ Un cavall indòmit resulta intractable,
un fill mal criat es torna impossible.
    ⁹ Fes del teu fill un consentit, i tindràs sorpreses desagradables;
juga amb ell, i et farà plorar.
    ¹⁰ No riguis amb ell per no haver de sofrir per les seves faltes
i acabar mossegant-te els punys. ^*
    11 No li donis llibertat mentre és jove
i no li passis per alt les faltes.
    ¹² Fes-li doblegar el coll quan encara és jove,
pega-li a l’esquena mentre és infant,
no fos cas que se’t tornés mesell i et desobeís, ^*
i es convertís en una pena per al teu cor.
    ¹³ Educa el teu fill, puja’l bé,
que no hagis de sofrir l’afront d’una conducta vergonyosa.

La salut ^*

    ¹⁴ Val més un pobre robust i sa
que un ric amb el cos ple de xacres.
    ¹⁵ La salut i una bona constitució valen més que tot l’or del món,
i un cos vigorós, més que una fortuna immensa.
    ¹⁶ No hi ha riquesa millor que la salut del cos
ni benestar que valgui tant com l’alegria del cor.
    ¹⁷ Val més la mort que una vida desgraciada,
el repòs etern és preferible a una malaltia incurable. ^*
    18 Els menjars exquisits que es posen davant un malalt sense gana ^*
són com les ofrenes d’aliments posades damunt una tomba. ^*
    19 Quin profit en treu, un ídol, d’una ofrena?
No la menja ni en pot sentir l’olor. ^*
Doncs el mateix passa a un malalt que el Senyor ha ferit:
    ²⁰ només mira i gemega,
com un eunuc que abraça una verge i sospira.
Així és qui vol fer justícia emprant la violència.

La joia

    ²¹ No t’abandonis a la tristesa
ni et turmentis amb neguits. ^*
    22 L’alegria del cor és vida per a l’home,
i la joia li allarga els dies.
    ²³ Anima’t tu mateix i encoratja’t,
i aparta ben lluny la tristesa,
perquè la tristesa ha perdut molta gent
i no serveix de res.
    ²⁴ La gelosia i la ira escurcen la vida,
les preocupacions fan envellir abans d’hora.
    ²⁵ Amb un cor transparent i generós es té més gana,
i també més interès pel que es menja. ^*