L’educació dels fills


    1 Qui estima el seu fill no li estalvia els cops de fuet,
però a la fi en podrà estar content.

    2 Qui sap educar un fill en tindrà moltes satisfaccions
i se’n podrà sentir orgullós entre els coneguts.

    3 Qui ensenya bé el seu fill farà engelosir els enemics,
i davant els amics en mostrarà un gran goig.

    4 Quan el pare mor és com si continués vivint,
perquè deixa darrere seu un fill que se li assembla.

    5 Durant la seva vida estava content de veure’l
i a l’hora de la mort no ha de lamentar res;

    6 deixa darrere d’ell un que el sabrà venjar dels seus enemics
i, per als amics, un que els sabrà correspondre.

    7 El pare que avicia el fill haurà d’embenar ferides
i, tan bon punt aquest cridi, se li trasbalsarà el cor.

    8 Un cavall indòmit resulta intractable,
un fill mal criat es torna impossible.

    9 Fes del teu fill un consentit, i tindràs sorpreses desagradables;
juga amb ell, i et farà plorar.

    10 No riguis amb ell per no haver de sofrir per les seves faltes
i acabar mossegant-te els punys.

    11 No li donis llibertat mentre és jove
i no li passis per alt les faltes.

    12 Fes-li doblegar el coll quan encara és jove,
pega-li a l’esquena mentre és infant,
no fos cas que se’t tornés mesell i et desobeís,
i es convertís en una pena per al teu cor.

    13 Educa el teu fill, puja’l bé,
que no hagis de sofrir l’afront d’una conducta vergonyosa.

La salut


    14 Val més un pobre robust i sa
que un ric amb el cos ple de xacres.

    15 La salut i una bona constitució valen més que tot l’or del món,
i un cos vigorós, més que una fortuna immensa.

    16 No hi ha riquesa millor que la salut del cos
ni benestar que valgui tant com l’alegria del cor.

    17 Val més la mort que una vida desgraciada,
el repòs etern és preferible a una malaltia incurable.

    18 Els menjars exquisits que es posen davant un malalt sense gana
són com les ofrenes d’aliments posades damunt una tomba.

    19 Quin profit en treu, un ídol, d’una ofrena?
No la menja ni en pot sentir l’olor.
Doncs el mateix passa a un malalt que el Senyor ha ferit:

    20 només mira i gemega,
com un eunuc que abraça una verge i sospira.
Així és qui vol fer justícia emprant la violència.

La joia


    21 No t’abandonis a la tristesa
ni et turmentis amb neguits.

    22 L’alegria del cor és vida per a l’home,
i la joia li allarga els dies.

    23 Anima’t tu mateix i encoratja’t,
i aparta ben lluny la tristesa,
perquè la tristesa ha perdut molta gent
i no serveix de res.

    24 La gelosia i la ira escurcen la vida,
les preocupacions fan envellir abans d’hora.

    25 Amb un cor transparent i generós es té més gana,
i també més interès pel que es menja.