El culte autèntic

    ¹ Seguir la Llei de Déu val tant com presentar moltes ofrenes. ^*
    2 Obeir els manaments és com oferir un sacrifici de comunió. ^*
    3 Ser agraït és com una ofrena de flor de farina, ^*
    4 i fer almoina als pobres és com oferir un sacrifici de lloança. ^*
    5 Apartar-se del mal és agradable al Senyor,
apartar-se de la injustícia val tant com un sacrifici expiatori.
    ⁶ Però no et presentis davant el Senyor amb les mans buides,
    ⁷ ja que ell mateix ha prescrit tots aquests sacrificis. ^*
    8 L’ofrena del just és com una ofrena de greix damunt l’altar, ^*
la seva olor agradable arriba fins a l’Altíssim.
    ⁹ El sacrifici que ofereix l’home just plau al Senyor,
i el Senyor no l’oblidarà mai.
    ¹⁰ Sigues generós quan donis glòria al Senyor
i no li escatimis les primícies del teu treball.
    ¹¹ Presenta les ofrenes amb la cara alegre,
ofereix com a cosa santa el teu delme amb alegria. ^*
    12 Dona a l’Altíssim segons el que ell t’ha donat;
fes-ho amb cor generós, en la mesura que puguis,
    ¹³ perquè el Senyor sap recompensar
i et tornarà set vegades el que li hauràs donat.

Déu és un jutge just

    ¹⁴ No provis de subornar Déu amb els teus presents, que no els acceptarà; ^*
    15 no comptis d’oferir un bé adquirit injustament,
perquè el Senyor és un jutge
per al qual el prestigi de les persones no compta.
    ¹⁶ Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregària del qui pateix la injustícia.
    ¹⁷ Ell no menysprea l’orfe que suplica
ni la viuda que es desfoga plorant. ^*
    18 ¿No és cert que les llàgrimes de la viuda corren galtes avall
    ¹⁹ i que ella aixeca el seu clam contra el qui la fa plorar?
    ²⁰ El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,
i la seva pregària arriba fins al cel. ^*
    21 També la pregària dels humils travessa els núvols
i no troba consol fins que arriba a terme,
no es retira fins que l’Altíssim l’atén
    ²² i fa justícia a favor dels innocents.

Déu farà justícia ^*

²²
El Senyor no trigarà;
no tindrà més paciència amb els opressors del seu poble, ^*
fins que haurà masegat l’esquena dels qui no tenen cor
    ²³ i haurà castigat les altres nacions;
fins que haurà exterminat tots els orgullosos
i haurà trossejat els ceptres dels injustos;
    ²⁴ fins que haurà donat a cadascú el que mereixen els seus actes
i haurà judicat les seves obres segons les seves intencions;
    ²⁵ fins que haurà fet justícia al seu poble
i, ple d’amor per ells, els haurà omplert d’alegria.
    ²⁶ La misericòrdia de Déu en temps de tribulació
és tan oportuna com els núvols de pluja en temps de secada. ^*