Els somnis

    ¹ Les il·lusions i les fantasies sols donen seguretat als estúpids,
i els somnis només donen ales als necis.
    ² Refiar-se dels somnis
és voler atrapar una ombra i empaitar el vent. ^*
    3 El que es veu en els somnis és un pur reflex,
és com la imatge d’una cara en un mirall.
    ⁴ D’una cosa impura, què en pot sortir de pur? ^*
De la mentida, què en pot sortir de veritat?
    ⁵ Endevinacions, presagis ^* i somnis són vanes il·lusions,
són com les fantasies d’una dona abans del part.
    ⁶ No facis cas dels somnis,
fora que l’Altíssim hi hagi intervingut. ^*
    7 Els somnis han fet que molts es desviessin,
els qui han posat les seves esperances en els somnis han caigut.
    ⁸ La Llei de Déu s’ha de complir al marge d’aquestes il·lusions,
i la saviesa proclamada pels homes fidels és perfecta en ella mateixa.

Els viatges

    ⁹ L’home que ha viatjat ha après moltes coses,
pel parlar intel·ligent es coneix el qui té experiència.
    ¹⁰ Qui no n’ha passades moltes sap poques coses,
    ¹¹ però qui ha rodat món té molts recursos.
    ¹² He vist moltes coses en els meus viatges ^*
i he après molt més del que sabria dir.
    ¹³ He estat moltes vegades en perill de mort
i me n’he sortit gràcies a la meva experiència.

La protecció del Senyor

    ¹⁴ Els qui veneren el Senyor viuran,
    ¹⁵ perquè tenen esperança en aquell qui els salva.
    ¹⁶ El qui venera el Senyor no ha de témer res,
ni s’ha d’acovardir per res, perquè el Senyor és la seva esperança.
    ¹⁷ Feliç aquell qui venera el Senyor!
    ¹⁸ En qui es recolza? Qui és el seu suport?
    ¹⁹ El Senyor té els ulls posats en els qui l’estimen, ^*
és un protector poderós, un ferm suport, ^*
un refugi contra el vent xardorós, una ombra contra la calor del migdia, ^*
una protecció per a no ensopegar, una ajuda per a no caure;
    ²⁰ ell enlaira l’esperit i fa resplendir la mirada,
ell dona la salut, la vida i la benedicció.

Culte i pregària (34,21-36,22)

Un culte digne de Déu ^*

    ²¹ Qui ofereix en sacrifici un bé adquirit injustament
fa una ofrena que és una burla,
    ²² perquè Déu no es complau en els dons dels malvats.
    ²³ L’Altíssim no accepta les ofrenes dels impius
i el seu perdó no depèn del nombre de víctimes.
    ²⁴ Oferir un sacrifici amb els béns robats als pobres
és com sacrificar un fill en presència del seu pare.
    ²⁵ El pobre necessita un tros de pa per a viure; ^*
qui l’en priva és un criminal.
    ²⁶ Prendre al proïsme els mitjans de subsistència és matar-lo,
    ²⁷ i privar del sou un treballador és assassinar-lo.
    ²⁸ Si l’un construeix i l’altre derrueix,
què en treuen, sinó fatiga?
    ²⁹ Si l’un prega i l’altre maleeix,
a quin dels dos escoltarà l’Amo?
    ³⁰ Si un es purifica perquè ha tocat un cadàver i després el torna a tocar,
què en treu d’haver-se rentat? ^*
    31 Així és l’home que dejuna per obtenir el perdó dels seus pecats
i després torna a cometre’ls.
Qui pot escoltar la seva pregària?
De què li serveix haver-se humiliat? ^*