Seny en la tria dels amics ^*

    ¹ Tothom pot dir: «Jo també soc amic teu»;
però hi ha amics que ho són només de nom.
    ² Quina tristesa tan pròxima a la mort
quan un company o un amic es torna enemic!
    ³ D’on surt aquesta inclinació dels homes cap al mal,
que els fa cobrir la terra d’enganys?
    ⁴ N’hi ha que són amics per a aprofitar-se dels moments feliços,
però quan les coses et van malament se’t giren en contra.
    ⁵ Hi ha amics que compartiran les penes mentre els atipis,
però a l’hora del combat sols agafen l’escut per defensar-se.
    ⁶ Que el teu cor no oblidi l’amic,
no deixis de recordar-lo enmig del benestar.

L’elecció de bons consellers

    ⁷ Tots els consellers exalcen el propi consell,
però n’hi ha que aconsellen en profit propi.
    ⁸ Ves alerta amb el qui dona consells;
primer informa’t de què té necessitat,
perquè et podria aconsellar en profit propi;
no sigui que tiri les sorts per tu
    ⁹ i et digui: «Has escollit un bon camí»,
i després es quedi a l’aguait esperant veure què et passa.
    ¹⁰ No t’aconsellis amb un que et mira amb desconfiança,
amaga els teus projectes als qui et tenen enveja.
    ¹¹ No demanis el parer d’una dona sobre la seva rival,
ni d’un covard sobre la guerra,
ni d’un negociant sobre el mercat,
ni d’un comprador sobre el preu de la venda,
ni d’un envejós sobre l’agraïment,
ni d’un home sense cor sobre la bondat,
ni d’un gandul sobre un treball,
ni d’un jornaler de temporada sobre el dia d’acabar la feina,
ni d’un criat mandrós sobre una feina llarga;
no comptis amb aquests per a cap consell.
    ¹² Més aviat, ves a veure sovint algun home fidel, ^*
que sàpigues que guarda els manaments, ^*
que comparteix els teus anhels
i que, si de cas ensopegues, compartirà el teu sofriment.
    ¹³ I, al capdavall, fes cas del consell del teu cor,
que no tens ningú més fidel que ell.
    ¹⁴ Sovint t’advertirà millor
que set sentinelles posats a dalt d’una torre per a vigilar.
    ¹⁵ Però, per damunt de tot, prega a l’Altíssim ^*
perquè dirigeixi els teus passos pel camí de la veritat.

Els savis veritables

    ¹⁶ Abans de fer qualsevol cosa, parla’n amb altres;
abans de posar res en pràctica, reflexiona-hi bé.
    ¹⁷ Els pensaments s’arrelen en el més profund de tu mateix.
    ¹⁸ Del cor surten quatre branques:
el bé i el mal, la vida i la mort,
i qui domina sobre totes és la llengua. ^*
    19 Hi ha homes que són prou llestos per a instruir-ne molts,
però que són incapaços d’aclarir-se ells mateixos. ^*
    20 N’hi ha d’altres que saben parlar però es fan avorrir;
aquests acaben que no tenen ni menjar,
    ²¹ perquè estan desproveïts de tota saviesa,
i el Senyor no els concedeix el seu favor.
    ²² D’altres són savis en profit d’ells mateixos,
els fruits de la seva intel·ligència sols els aprofiten a ells. ^*
    23 Però d’altres són savis en profit del seu poble,
i els fruits de la seva intel·ligència són dignes de fe.
    ²⁴ Tothom cobrirà d’elogis un home així,
i tots els qui el coneixen el proclamen benaurat.
    ²⁵ Els dies de la vida de l’home es poden comptar,
però els dies d’Israel són incomptables.
    ²⁶ El qui és savi en profit del seu poble rebrà honors ^* en herència
i el seu nom viurà per sempre més. ^*

Ser sobri ^*

    ²⁷ Fill meu, al llarg de la vida posa’t tu mateix a prova,
adona’t d’allò que és dolent per a tu i no t’ho permetis.
    ²⁸ Perquè no tot convé a tothom,
ni a tothom plauen les mateixes coses.
    ²⁹ No siguis insaciable buscant tota mena de plaers
ni et tiris de cap al menjar,
    ³⁰ perquè menjar massa porta a la malaltia
i la golafreria acaba en diarrea.
    ³¹ Recorda que molts han mort per la intemperància;
en canvi, el qui es vigila a si mateix allargarà la vida.