Els metges i la malaltia

    ¹ Honora el metge pels serveis que fa, ^*
que també a ell l’ha creat el Senyor.
    ² L’art de guarir li prové de l’Altíssim,
és un regal que rep de part del rei.
    ³ El metge pot estar orgullós de la seva ciència: ^*
també els poderosos l’admiren.
    ⁴ El Senyor ha fet néixer de la terra les plantes medicinals,
i l’home de seny no les menysprea.
    ⁵ ¿No hem de reconèixer aquesta força medicinal
recordant que, per un tronc, l’aigua del desert es tornà dolça? ^*
    6 És el Senyor qui ha donat aquesta ciència als homes,
perquè el glorifiquin per les seves meravelles:
    ⁷ amb les plantes el metge guareix i treu el dolor,
    ⁸ i amb elles el farmacèutic prepara els remeis.
I així les obres de Déu no coneixen el final,
i arreu de la terra, d’ell ve la salut.
    ⁹ Fill meu, si estàs malalt no et desanimis;
prega al Senyor i ell et curarà. ^*
    10 Allunya’t de les teves faltes, actua correctament
i purifica el teu cor de tot pecat.
    ¹¹ Ofereix a Déu encens i un memorial de flor de farina; ^*
fes ofrenes generoses ^* com si ja no existissis, ^*
    12 i després deixa fer al metge, que també a ell l’ha creat el Senyor,
i que no es mogui del teu costat, perquè ara el necessites.
    ¹³ Hi ha moments en què la teva guarició és a les seves mans:
    ¹⁴ també ell prega al Senyor
que li concedeixi d’alleujar el sofriment
i d’obtenir la guarició que ha de preservar la seva vida.
    ¹⁵ El qui peca davant el seu creador,
que hagi de caure en mans de metges! ^*

El dol pels difunts ^*

    ¹⁶ Fill meu, si algú es mor, no t’estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dona-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa’t de la seva tomba.
    ¹⁷ Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,
observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions, ^*
i després consola’t de la teva tristesa,
    ¹⁸ perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.
    ¹⁹ En la calamitat es prolonga la pena,
i tothom maleeix una vida insuportable.
    ²⁰ No t’abandonis a la tristesa;
aparta-la pensant que tot s’acaba. ^*
    21 No oblidis que la mort no té retorn,
que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
    ²² Recorda que la seva sort també serà la teva:
«Ahir per a mi, avui per a tu.»
    ²³ Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
consola-te’n, un cop ha exhalat l’esperit. ^*

Treball manual i estudi de la Llei (38,24-39,35)

Els inconvenients de les feines manuals ^*

    ²⁴ Un estudiós de la Llei necessita temps lliure ^*
per a adquirir la saviesa.
Qui no té gaires ocupacions arribarà a ser savi.
    ²⁵ ¿Com podrà arribar a savi el qui ha d’agafar l’arada, ^*
el qui només pot gloriar-se de fer anar l’agullada,
de menar els bous, d’acompanyar-los quan treballen,
i no parla de res més que de vedells?
    ²⁶ S’ha de preocupar d’obrir solcs
i es passa la nit donant menjar a les vedelles.
    ²⁷ El mateix passa a tots els obrers i als artesans
que han de treballar nit i dia,
i als qui graven les efígies dels segells ^*
i posen tota la seva traça a variar-ne el dibuix;
fixen tota l’atenció a copiar bé el model
i es passen les nits acabant la feina.
    ²⁸ Semblantment el ferrer, que seu vora l’enclusa ^*
i va examinant les peces de ferro;
l’ardor del foc li fon les carns
i no para de lluitar contra la calor de la fornal.
El retruny del mall li eixorda les orelles,
i els seus ulls estan fits en l’objecte que ha de reproduir.
Està preocupat per perfeccionar la seva obra
i passa les nits per embellir-la fins a la perfecció.
    ²⁹ Igualment el terrisser, assegut en el seu taller ^*
i fent girar el torn amb els peus;
sempre està neguitós per la seva obra
i ha d’anar comptant totes les peces.
    ³⁰ Amb les mans modela l’argila
i, quan és dura, amb els peus estova la massa;
després ha de fixar-se a estendre el vernís perfectament
i es passa la nit netejant el forn.
    ³¹ Tots aquests es refien de les seves mans
i cada un és expert en el seu ofici.
    ³² Sense ells no es construiria cap ciutat
ni s’hi podria habitar ni circular-hi.
Però no els van a buscar per al consell municipal
    ³³ ni en l’assemblea ocupen els llocs d’honor.
No són cridats per a fer de jutge
ni comprenen les disposicions del dret.
No són capaços d’educar ni de jutjar
ni saben compondre proverbis.
    ³⁴ Però fan que es mantinguin les obres creades eternament,
i la seva pregària té per objecte les coses de l’ofici.

Elogi del qui estudia la Llei de Déu

³⁴
És ben diferent el qui s’aplica amb tota l’ànima
a meditar la Llei de l’Altíssim, ^*