1 a escrutar la saviesa de tots els antics,
i consagra els seus lleures a l’estudi de les profecies.

    2 Conserva les narracions dels homes famosos
i penetra en les subtilitats dels proverbis.

    3 Recerca el sentit amagat de les paràboles,
els enigmes dels proverbis li ocupen tota la vida.

    4 Presta servei a persones importants
i se’l veu al costat dels qui governen.
Fa viatges per terres estrangeres,
ja que coneix per experiència el bé i el mal dels homes.

    5 Cada matí es lleva a primera hora
per dedicar-se al Senyor que l’ha creat
i pregar davant l’Altíssim.
Obre els llavis i comença la pregària,
demana perdó pels pecats que ha comès.

    6 I si el Senyor, el Gran, ho vol així,
quedarà ple de l’esperit d’intel·ligència;
escamparà com la pluja el missatge de la seva saviesa
i, quan pregui, donarà gràcies al Senyor.

    7 Adquirirà l’encert en el consell i en el saber
i reflexionarà sobre els secrets del Senyor.

    8 Escamparà la instrucció que li van ensenyar
i es gloriarà de la Llei de l’aliança que va rebre del Senyor.

    9 Molts lloaran la seva intel·ligència
i mai no l’oblidaran;
el seu record no es perdrà,
el seu nom viurà al llarg de les generacions.

    10 Les nacions parlaran de la seva saviesa,
l’assemblea proclamarà el seu elogi.

    11 Mentre visqui, tindrà més nom ell que mil d’altres,
i quan arribi la seva hora morirà satisfet.

Himne a Déu creador


    12 Després d’haver reflexionat,
estic com la lluna quan fa el ple,
curull d’idees que us vull explicar.

    13 Escolteu-me, fills piadosos,
i creixeu com un roser plantat vora l’aigua;

    14 com l’encens, exhaleu un bon perfum,
traieu florida com el lliri;
entoneu un càntic i salmegeu tots junts,
beneïu el Senyor per tot el que ha fet.

    15 Proclameu la grandesa del seu nom,
feu conèixer la seva lloança
amb els vostres cants i al so de l’arpa.
Lloeu-lo amb aquestes paraules:

    16 Que en són, de bones, les obres del Senyor!
Tot el que decideix es realitza quan n’és el moment.

    17 No cal pas dir: «Què és això? I això, per a què serveix?»
En el seu moment hi haurà una resposta per a cada pregunta.
Amb una paraula seva l’aigua es va aturar com una pila;
i li bastà una sola paraula per a omplir d’aigua les cisternes.

    18 A una ordre seva, tot es compleix com ell vol;
ningú no pot posar obstacles a la seva salvació.

    19 Ell veu tot el que fan els mortals
i no és possible d’amagar-se als seus ulls.

    20 La seva mirada abasta des del principi a la fi dels temps,
res no és extraordinari per a ell.

    21 No cal dir, doncs: «Què és això? I això, per a què serveix?»
Déu ha creat totes les coses donant-los una utilitat.

    22 La seva benedicció s’ha desbordat com un riu,
com un diluvi que inunda la terra;

    23 però les nacions rebran en herència el seu enuig
com quan convertí les terres ben regades en un desert de sal.

    24 Per als fidels són planers els seus camins,
però plens d’obstacles per als qui viuen sense la Llei.

    25 Les coses bones foren creades per als bons des del principi,
i les coses dolentes per als dolents.

    26 En la vida de l’home, això són coses de primera necessitat:
l’aigua, el foc, el ferro i la sal,
la farina de blat, la llet i la mel,
el vi, que és la sang del raïm, l’oli i el vestit.

    27 Totes aquestes coses son un bé per als piadosos,
però per als pecadors es transformen en mal.

    28 Déu ha creat alguns vents com a càstig
i en la seva indignació encara fa més greu el flagell;
a l’hora d’aniquilar descarreguen la seva violència
i així apaivaguen la irritació del qui els ha creat.

    29 Foc, pedra, fam i mort,
tot això ha estat creat per a castigar.

    30 Els ullals de les bèsties, els escorpins i els escurçons,
i l’espasa venjadora que mata els impius,

    31 s’alegren de complir les seves ordres
i sempre estan a punt per a intervenir arreu on calgui de la terra:
quan és l’hora, mai no deixen de complir el manament de Déu.

    32 Per això, des del principi jo tenia aquesta convicció,
hi he reflexionat i ho he deixat escrit:

    33 Les obres del Senyor són totes bones
i, quan cal, ell satisfà qualsevol necessitat.

    34 No es pot dir: «Això és pitjor que allò»,
perquè quan és l’hora es comprova que tot és bo.

    35 I ara, de tot cor i a plena veu,
canteu i beneïu el nom del Senyor.