Elogi dels Pares (44,1-50,26)

Introducció ^*

    ¹ Fem ara l’elogi dels homes il·lustres, ^*
dels nostres pares, tal com s’han anat succeint.
    ² És gran la glòria que el Senyor ha creat,
ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
    ³ Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes, ^*
els qui han estat homes famosos pel seu poder,
els consellers notables per la seva intel·ligència,
els qui han parlat amb anuncis profètics.
    ⁴ Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions,
els qui l’instruïen amb la seva intel·ligència
i els qui ensenyaven amb paraules sàvies.
    ⁵ Hi ha hagut els compositors de melodies,
els escriptors de poemes,
    ⁶ els homes rics, els qui tenien poder
i els qui vivien en pau a casa seva.
    ⁷ Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis,
els tingueren per motiu d’orgull mentre van viure.
    ⁸ Alguns d’ells han deixat un nom,
i encara avui en fem l’elogi.
    ⁹ D’altres, però, no han deixat cap record,
han desaparegut com si no haguessin existit,
han passat com si no haguessin arribat a ser,
igual que els fills que han vingut darrere d’ells.

Els avantpassats d’Israel

    ¹⁰ Els nostres avantpassats van ser homes de bé
i les seves obres justes no han estat oblidades. ^*
    11 Amb la seva descendència es conserva
la bella herència que va sortir d’ells.
    ¹² Els seus descendents han estat fidels a l’aliança
i, gràcies a ells, també els seus fills.
    ¹³ La seva descendència continuarà per sempre
i la seva glòria no s’esborrarà.
    ¹⁴ Els seus cossos van ser sepultats en pau,
però el seu record perdura de generació en generació.
    ¹⁵ Totes les nacions parlaran de la seva saviesa
i l’assemblea del poble en farà l’elogi.

Henoc

    ¹⁶ Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel; ^*
és un exemple de fidelitat ^* per a totes les generacions. ^*

Noè

    ¹⁷ Déu trobà que Noè era un home perfectament just ^*
i, quan va castigar els homes,
Noè feu possible que la humanitat rebrotés.
Gràcies a ell hi hagué una resta de supervivents a la terra
quan va arribar el diluvi.
    ¹⁸ Déu va establir amb Noè una aliança eterna: ^*
els éssers vius no serien mai més destruïts per cap diluvi.

Abraham

    ¹⁹ El gran Abraham va ser el pare d’una multitud de pobles: ^*
mai ningú no ha igualat la seva glòria.
    ²⁰ Va observar la Llei de l’Altíssim
i entrà en aliança amb ell.
Va marcar en el propi cos el senyal de l’aliança,
i a l’hora de la prova fou trobat fidel. ^*
    21 Per això Déu li va prometre amb jurament
que es valdria dels seus descendents per a beneir les nacions
i que serien tan nombrosos com els grans de pols de la terra;
que serien enaltits com les estrelles ^*
i que els faria hereus d’un territori
estès d’un mar a l’altre,
des del riu Eufrates fins a l’extrem del país. ^*

Isaac i Jacob

    ²² Per amor d’Abraham,
Déu confirmà les promeses al seu fill Isaac. ^*
Com a dipositari de l’aliança i de la seva benedicció per a tots els homes,
    ²³ Déu va designar Jacob. ^*
Li confirmà la seva benedicció, ^*
li va donar el país en possessió;
ell el va distribuir en porcions
i les repartí entre les dotze tribus. ^*

Moisès

²³
D’entre els descendents de Jacob,
Déu va suscitar un home de bé,
que gaudí dels favors de tothom: ^*