¹ Moisès, estimat de Déu i dels homes.
Sigui beneït el seu record!
    ² Déu li donà una glòria igual a la dels sants àngels
i el va fer tan poderós que feia terror als enemics d’Israel. ^*
    3 Per les paraules de Moisès, Déu desencadenà prodigis;
el va fer gloriós davant de reis, ^*
li donà els manaments per al seu poble
i li mostrà una part de la seva mateixa glòria. ^*
    4 D’entre tots els homes, el Senyor el va escollir i el va consagrar,
perquè era un home fidel i dolç. ^*
    5 Déu li va fer sentir la seva veu,
l’introduí al núvol espès, ^*
i allà, cara a cara, li donà els manaments,
una Llei d’on provenen vida i coneixement.
Li manà que ensenyés als descendents de Jacob l’aliança,
les seves decisions a Israel. ^*

Aaron

    ⁶ Déu va elevar Aaron, ^* germà de Moisès,
de la tribu de Leví, a una santedat semblant a la d’ell.
    ⁷ L’instituí amb una llei perpètua, ^*
l’establí com a sacerdot per al poble
i li donà el privilegi de portar bells ornaments
i de posar-se un vestit majestuós.
    ⁸ El revestí amb una esplendor perfecta
i li conferí les insígnies del seu poder:
roba interior de lli, túnica i efod. ^*
    9 Va posar-li un mantellet amb magranes
i molts picarols d’or tot al voltant,
que dringuessin quan caminés
i se sentís el dring a dins del temple, ^*
com un memorial per als fills del seu poble.
    ¹⁰ El Senyor donà a Aaron un vestit sagrat, brodat amb or
i teixit de porpra violeta i vermella,
obra d’un artista;
tenia un pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim, ^*
per a poder jutjar:
    ¹¹ era brodat amb fil escarlata,
un veritable treball d’artesà;
tenia pedres precioses gravades com es grava un segell,
encastades en muntura d’or,
autèntic treball d’orfebre;
portava una inscripció gravada
que recordava cada una de les tribus d’Israel. ^*
    12 Damunt la cinta duia una diadema d’or,
que portava gravada aquesta inscripció: «Consagrat al Senyor.» ^*
Era una insígnia d’honor, un treball magnífic.
Tots els ornaments eren un regal per als ulls.
    ¹³ Mai, abans d’ell, no s’havien vist coses tan belles.
Mai un estrany no podrà vestir-se així;
tan sols, i per sempre, els fills d’Aaron i els seus descendents.
    ¹⁴ Els sacrificis que oferia eren consumits en holocaust
dues vegades cada dia, perpètuament. ^*
    15 Moisès l’investí sacerdot
ungint-lo amb l’oli sant. ^*
Així quedà establerta per a Aaron i per als seus descendents
una aliança eterna, que durarà mentre duri el cel:
ells hauran d’oficiar davant el Senyor exercint el sacerdoci
i beneir el seu poble en nom d’ell.
    ¹⁶ D’entre tots els homes, el Senyor escollí Aaron,
perquè presentés sobre l’altar
l’encens i el perfum de l’ofrena de memorial ^*
i perquè fes el ritu d’expiació a favor del poble. ^*
    17 Li donà el poder d’interpretar els manaments
i d’emetre sentències, ^*
perquè ensenyés als descendents de Jacob el que Déu ha prescrit
i il·luminés Israel en la pràctica de la Llei.
    ¹⁸ En el desert, moguts per l’enveja,
uns homes estranys a la seva família conspiraren contra ell.
Van ser els homes de Datan i Abiron
i els partidaris de Corè, tots plens d’ira i de furor. ^*
    19 Però el Senyor ho veié, i no li va plaure;
i els exterminà en l’esclat de la seva fúria:
va fer contra ells el prodigi
de devorar-los amb la flama del seu foc.
    ²⁰ I el Senyor va fer més gran la glòria d’Aaron,
li concedí una herència especial:
li donà una part de les primícies dels fruits de la terra ^*
i, sobretot, els assegurà pa en abundància. ^*
    21 Perquè els sacerdots s’alimenten dels sacrificis oferts al Senyor;
el Senyor els ho va concedir, a Aaron i als seus descendents. ^*
    22 En canvi, Aaron no té cap heretat a la terra del poble,
no posseeix cap porció enmig d’ells,
perquè el Senyor li va dir:
«Jo mateix soc la teva porció i la teva heretat.» ^*

Pinhàs

    ²³ Pinhàs, fill d’Eleazar, ^* és el tercer en glòria,
pel zel que va mostrar en el respecte al Senyor:
quan el poble es revoltà, ell va aguantar ferm,
amb un gran coratge i noblesa d’ànima,
i va obtenir que Israel fos perdonat.
    ²⁴ Per això Déu va fer amb ell una aliança de pau
i el designà cap del santuari i del seu poble.
D’aquesta manera, li fou concedit, a ell i als seus descendents,
de ser perpètuament grans sacerdots.
    ²⁵ Déu va fer també una aliança amb David,
fill de Jessè, de la tribu de Judà,
i li prometé que l’herència reial passaria d’un fill a un sol fill;
en canvi, l’herència d’Aaron passa a tota la seva descendència. ^*
    26 Que el Senyor ompli els vostres cors de saviesa, fills d’Aaron, ^*
perquè jutgeu el seu poble amb justícia,
i així no s’esvaeixi la seva prosperitat
ni la seva glòria per totes les generacions.