Josuè i Caleb

    ¹ Josuè, fill de Nun, va ser un guerrer valent,
successor de Moisès en la dignitat de profeta,
i fou, com diu el seu nom,
gran per a salvar els elegits del Senyor. ^*
Castigà els enemics que s’havien aixecat,
a fi de donar a Israel la seva heretat en possessió.
    ² Que n’era, de gloriós, quan alçava les mans
i apuntava la seva espasa contra les ciutats! ^*
    3 Abans d’ell, qui havia estat tan valent?
Ell conduïa les guerres del Senyor!
    ⁴ ¿No fou per la seva mà que el sol es deturà
i un sol dia es va convertir en dos? ^*
    5 Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar l’Altíssim ^* poderós,
i el Senyor, que és gran, l’escoltà
i envià una pedregada d’una violència terrible.
    ⁶ Josuè es va llançar contra aquell poble enemic
i en la baixada aniquilà els adversaris. ^*
Així les nacions van conèixer totes les armes de Josuè
i van entendre que combatien contra el Senyor,
perquè Josuè avançava guiat pel qui és poderós.
    ⁷ Ja en temps de Moisès,
Josuè i Caleb, fill de Jefunnè,
van mostrar la seva fidelitat.
S’oposaren a la comunitat reunida, ^*
impedint que el poble pequés de rebel·lió
i fent callar les seves murmuracions injustes.
    ⁸ Entre sis-cents mil homes de peu, ^*
el Senyor només salvà Josuè i Caleb,
i els va fer entrar a l’heretat,
al país que regalima llet i mel.
    ⁹ El Senyor donà a Caleb un gran vigor,
que li durà fins a la vellesa,
per a conquerir les altures muntanyoses del país,
que els seus descendents han conservat en herència.
    ¹⁰ Així tots els israelites pogueren veure
que és molt bo de seguir el Senyor. ^*

Els jutges

    ¹¹ Cal parlar també dels jutges,
cada un cèlebre per la seva anomenada. ^*
Ells mai no es van prostituir apartant-se del Senyor,
mai no se’n van allunyar.
Que sigui beneïda la seva memòria!
    ¹² Que els seus ossos rebrotin de la tomba,
que els fills d’aquests homes gloriosos
renovin l’honor que mereixen els seus pares.

Samuel

    ¹³ Samuel, estimat del Senyor, ^*
va ser el seu profeta, establí la reialesa
i ungí els qui havien de manar sobre el seu poble. ^*
    14 Va ser jutge del poble d’acord amb la Llei del Senyor,
i per això el Senyor intervingué a favor dels descendents de Jacob.
    ¹⁵ Per la seva fidelitat, Samuel es demostrà com un autèntic profeta;
pel que anunciava, fou reconegut com un vident digne de fe.
    ¹⁶ Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar el Senyor poderós
i li oferí un anyell de llet.
    ¹⁷ Llavors el Senyor tronà des del cel
i amb gran estrèpit feu sentir la seva veu;
    ¹⁸ va exterminar els caps de la ciutat de Tir
i tots els magistrats filisteus. ^*
    19 Abans d’entrar al repòs etern,
davant el Senyor i el seu ungit,
Samuel va donar aquest testimoni:
«No he acceptat mai regals de ningú,
ni tan sols un parell de sandàlies.» ^*
I ningú no el va contradir.
    ²⁰ Després d’haver-se adormit per sempre,
encara profetitzà i anuncià al rei la seva fi. ^*
De dintre la terra elevà la seva veu de profeta
per esborrar el pecat del poble.