El profeta Natan i el rei David

    ¹ Després de Samuel vingué Natan,
que profetitzà en temps de David. ^*
    2 Com en les víctimes de comunió,
el greix de les quals es reserva per al Senyor,
així David, entre tots els israelites, va ser posat a part. ^*
    3 David va jugar amb ossos i lleons
com si fossin anyells i cabrits. ^*
    4 De jove va matar el gegant
i tragué l’oprobi del poble:
va alçar la mà amb la pedra a la fona
i abaté l’orgull de Goliat. ^*
    5 David va invocar el Senyor, l’Altíssim,
que donà força a la seva mà dreta;
així va eliminar aquell guerrer poderós
i feu aixecar el front del seu poble.
    ⁶ Per això li atribuïren la glòria d’haver mort deu mil enemics. ^*
El van lloar tot beneint el Senyor
i li oferiren la diadema reial, ^*
    7 perquè va esclafar els enemics del voltant,
anorreà els filisteus, els seus adversaris,
i trencà el seu poder fins al dia d’avui. ^*
    8 En totes les seves empreses va confessar el Déu sant,
l’Altíssim, i proclamà la seva glòria.
Amb tot el cor va entonar himnes ^*
i estimà el qui l’havia creat.
    ⁹ Va instituir cors de cantors amb arpes davant l’altar ^*
perquè fessin ressonar dolces melodies;
i cada dia lloen el Senyor amb els seus cants.
    ¹⁰ Va donar esplendor a les festes
i embellí les solemnitats a la perfecció:
el sant nom del Senyor havia de ser lloat,
i des de l’alba el temple ressonava de cants.
    ¹¹ El Senyor va perdonar a David els seus pecats
i va enaltir per sempre el seu poder;
li concedí una aliança reial
assegurant-li un tron gloriós a Israel. ^*

Salomó

    ¹² Després de David pujà al tron un fill savi,
que gràcies al seu pare visqué en la prosperitat.
    ¹³ Salomó regnà en temps de pau; ^*
el Senyor li concedí la tranquil·litat per totes bandes,
perquè aixequés un temple dedicat al nom del Senyor ^*
i preparés un santuari etern.
    ¹⁴ Ah Salomó, que en fores, de savi, en la teva joventut!
Eres ple d’intel·ligència com un riu abundós.
    ¹⁵ Vas penetrar amb l’esperit tota la terra;
els teus proverbis, tan profunds, cobrien tots els dominis.
    ¹⁶ La teva fama va arribar a les illes més llunyanes,
i molts t’estimaven per la pau que els vas donar.
    ¹⁷ El món sencer admirava els teus cants, les teves paràboles,
els teus proverbis i les teves respostes. ^*
    18 En nom del Senyor Déu,
del qui és anomenat Déu d’Israel,
vas aplegar or com si fos estany,
acumulares plata com si fos plom. ^*
    19 Però vas donar el teu cos a les dones, ^*
vas permetre que et fessin esclau.
    ²⁰ Vas tacar la teva glòria
i profanares la teva descendència
atraient l’enuig diví sobre els teus fills
i fent caure damunt d’ells la teva insensatesa.
    ²¹ Així la monarquia es dividí,
i d’Efraïm va sorgir un reialme rebel. ^*
    22 Però el Senyor no renuncià a la seva misericòrdia
ni les seves promeses ^* van caure en el buit:
no va eliminar els plançons del seu elegit,
no feu desaparèixer els descendents del qui l’havia estimat.
Va deixar una resta al poble de Jacob,
donà a David rebrots sortits d’ell.

Roboam i Jeroboam

    ²³ Quan Salomó va morir i fou sepultat amb els seus pares,
deixà en el tron un del seu llinatge,
que era curt d’enteniment, el més estúpid de tots:
Roboam, que amb les seves decisions provocà la revolta del poble. ^*
També Jeroboam, fill de Nebat, va fer caure Israel,
indicant als d’Efraïm el camí del pecat. ^*
    24 La gent d’Israel va pecar tant i tant
que foren deportats lluny del seu país:
    ²⁵ s’havien lliurat a tota mena de maldats,
fins que el càstig diví es va abatre damunt d’ells. ^*