Elies


    1 Llavors s’aixecà el profeta Elies:
era com el foc, i la seva paraula cremava com una torxa.

    2 Va fer venir sobre els d’Israel el flagell de la fam
i en el seu zel pel Senyor va fer que el poble minvés.

    3 Seguint l’ordre del Senyor, va tancar l’aigua del cel
i en va fer caure foc per tres vegades.

    4 Que en fores, de gloriós, Elies, amb els teus prodigis!
Qui es podrà mai gloriar de ser com tu?

    5 Tu vas ressuscitar un mort,
el tragueres del país dels morts amb la paraula de l’Altíssim.

    6 Vas precipitar reis a la ruïna
i vas fer morir gent il·lustre en el seu llit.

    7 Al Sinaí vas sentir el blasme del Senyor,
i a l’Horeb, sentències de càstig.

    8 Tu vas ungir reis perquè donessin la paga merescuda
i profetes perquè et succeïssin.

    9 Tu vas ser endut en el foc i la tempesta,
en un carro de cavalls de foc.

    10 Tu fores designat per a tornar en el temps futur
i apaivagar l’enuig diví abans que esclatés,
perquè els pares es reconciliessin de cor amb els fills
i per a restablir les tribus de Jacob.

    11 Feliços els qui et van veure
i els qui han anat morint en l’amor de Déu!
Perquè nosaltres, com ells, també viurem.

Eliseu


    12 Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta,
el seu esperit omplí Eliseu.
Durant la seva vida, cap príncep no el va fer tremolar,
ningú no va dominar-lo.

    13 Res no era massa difícil per a ell;
fins i tot en ple son de la mort, el seu cos profetitzà.

    14 En vida va fer prodigis,
i mort, fou meravellós el que va fer.

    15 Però, malgrat això, el poble no es convertí,
no s’apartaren dels seus pecats,
fins que van ser deportats lluny del seu país
i dispersats per tota la terra.
Sols va restar una població molt reduïda,
amb un príncep de la casa de David.

    16 Alguns d’ells van fer el que és agradable a Déu,
però d’altres multiplicaren els seus pecats.

El rei Ezequies i el profeta Isaïes


    17 Ezequies fortificà la seva capital
i va portar-hi l’aigua a dins;
amb pics va excavar la roca
i construí cisternes per a l’aigua.

    18 En el seu temps, el rei Sennaquerib va pujar en campanya,
envià el seu ajudant Ràpsaces i aquest va partir
per alçar la mà contra Sió,
amb gran orgull i arrogància.

    19 Llavors tots tremolaren de por i no sabien què fer,
patien dolors com les dones quan infanten.

    20 Però van invocar el Senyor, que és misericordiós,
estenent les mans cap a ell.
I el Déu sant, des del cel, els escoltà tot seguit
i els alliberà per mà d’Isaïes.

    21 El Senyor colpí el campament dels assiris,
el seu àngel els exterminà,

    22 ja que Ezequies va fer el que és agradable al Senyor
i va seguir amb fermesa els camins del seu avantpassat David,
tal com li ordenava el profeta Isaïes,
home gran i digne de fe en les seves visions.

    23 En aquell temps, Isaïes va fer que el sol tornés enrere
i allargà la vida del rei.

    24 Amb inspiració poderosa va veure la fi dels temps
i consolà els afligits de Sió.

    25 Anuncià les coses futures fins a la fi dels temps
i les coses amagades que encara han d’arribar.