El gran sacerdot Simó

    ¹ Simó, el gran sacerdot fill d’Onies, ^*
durant la seva vida va reparar el temple
i manà de consolidar el santuari.
    ² Va fer posar els fonaments del mur doblat,
l’alt contrafort del recinte del temple.
    ³ En el seu temps excavaren el dipòsit de l’aigua,
una cisterna d’un perímetre gran com el del «Mar». ^*
    4 Desitjós d’evitar la ruïna del seu poble,
fortificà la ciutat contra un possible setge.
    ⁵ Que n’era, de gloriós,
quan sortia de darrere la cortina del lloc santíssim
i feia la volta al santuari! ^*
    6 Era com l’estel del matí enmig dels núvols,
com la lluna quan fa el ple els dies de gran festa; ^*
    7 com el sol que resplendeix sobre el temple de l’Altíssim
i com l’arc iris que brilla entre núvols resplendents;
    ⁸ com les roses en temps de primavera
i com els lliris al costat d’una font d’aigua;
com els cedres del Líban a l’estiu
    ⁹ i com l’encens que crema a l’encenser;
com un vas d’or massís
ornat amb tota mena de pedres precioses;
    ¹⁰ com una olivera carregada de fruit
i com un xiprer que s’enlaira fins als núvols.
    ¹¹ Així era Simó
quan es posava el vestit majestuós
i quedava revestit amb una esplendor perfecta; ^*
quan pujava a l’altar sant
i omplia de glòria el recinte del santuari; ^*
    12 quan rebia de mans dels sacerdots les porcions de les víctimes, ^*
dret vora el fogar de l’altar,
envoltat d’una corona de germans,
com les branques d’un cedre del Líban,
com un cercle de troncs de palmeres,
    ¹³ mentre tots els descendents d’Aaron,
amb els seus vestits majestuosos,
tenien a les mans l’ofrena del Senyor
davant tota l’assemblea d’Israel.
    ¹⁴ Ell acomplia el seu servei litúrgic a l’altar
preparant l’ofrena de l’Altíssim totpoderós.
    ¹⁵ Prenia el gerret
i feia la libació del vi, sang del raïm;
l’abocava al peu de l’altar
com una ofrena d’olor agradable a l’Altíssim, rei de l’univers.
    ¹⁶ Llavors els altres descendents d’Aaron llançaven un gran crit
i feien sonar les trompetes de metall batut;
es deixava sentir un so poderós,
com a memorial davant l’Altíssim. ^*
    17 Immediatament tot el poble alhora,
amb un mateix moviment, es prosternava amb el front fins a terra
i adorava el seu Senyor,
el Déu altíssim totpoderós.
    ¹⁸ També els cantors el lloaven,
i una música encisadora omplia tot el temple.
    ¹⁹ El poble suplicava al Senyor, l’Altíssim,
estava en pregària davant el Misericordiós,
fins que s’acabava el cerimonial del Senyor
i la litúrgia en honor d’ell es concloïa.
    ²⁰ Llavors Simó baixava de l’altar ^* i alçava les mans
sobre tota l’assemblea dels israelites,
per donar de viva veu la benedicció del Senyor.
Ell tenia l’honor de pronunciar el seu nom. ^*
    21 Llavors, per segona vegada, tots es prosternaven
i rebien la benedicció de l’Altíssim.

Pregària de benedicció

    ²² I ara beneïu el Déu de l’univers, ^*
que pertot arreu fa coses grans,
que ha enaltit la nostra vida des del si matern
i ens ha tractat amb un gran amor.
    ²³ Que ens doni la joia del cor
i que hi hagi pau en els nostres dies
a Israel per tota l’eternitat.
    ²⁴ Que el seu gran amor resti fidelment amb nosaltres
i ens alliberi tots els dies de la nostra vida.

Tres pobles odiosos ^*

    ²⁵ Hi ha dos pobles que detesto
i un tercer que ni tan sols és poble:
    ²⁶ els habitants de les muntanyes de Seïr ^* i els filisteus,
i la gent estúpida que viu a Siquem.
    ²⁷ En aquest llibre hi ha escrites
instruccions plenes d’intel·ligència i de saber.
L’ha redactat Jesús, fill de Sira i net d’Eleazar, de Jerusalem,
el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor.
    ²⁸ Feliç aquell qui reflexionarà sobre aquests ensenyaments!
Qui els posi en el seu cor es farà savi,
    ²⁹ qui els posi en pràctica serà fort en tota cosa,
perquè la veneració del Senyor serà el seu camí. ^*
El Senyor dona la saviesa als qui li són fidels.
Beneït sigui el Senyor per sempre. Amén, amén!