Apèndix (51)

Pregària de Jesús, fill de Sira ^*

    ¹ Et vull donar gràcies, Senyor, Rei,
et vull lloar, oh Déu, salvador meu.
Dono gràcies al teu nom,
    ² perquè has estat el meu defensor i el meu auxili
i has alliberat el meu cos de la mort,
del parany ^* dels qui em calumnien,
dels llavis que forgen la mentida.
Has estat el meu auxili davant els adversaris;
    ³ i, pel teu immens amor
i la grandesa del teu nom,
m’has alliberat
dels llaços dels qui estaven a punt de devorar-me,
de les mans dels qui buscaven la meva vida,
de les moltes proves que he patit, ^*
    4 de l’asfíxia sufocant que m’envoltava,
del mig d’un foc que jo no havia encès, ^*
    5 de les entranyes profundes del país dels morts,
dels qui tenen impura la llengua i diuen paraules mentideres,
    ⁶ de les fletxes de les llengües malvades.
Jo m’acostava a la fossa mortal,
la meva vida era a tocar les fondàries del país dels morts; ^*
    7 m’envoltaven per tots costats, i de ningú no rebia auxili,
buscava algú que m’ajudés, però no hi era. ^*
    8 Llavors, Senyor, em vaig recordar que tu ets misericordiós,
que sempre concedeixes els teus beneficis,
que sostens els qui esperen en tu
i els salves de les mans dels enemics.
    ⁹ I, de la terra, vaig alçar fins a tu la meva súplica
i et vaig demanar que em traguessis de la mort.
    ¹⁰ Vaig clamar: «Senyor, pare del meu senyor,
no m’abandonis a l’hora del perill,
quan manen els orgullosos i jo no tinc qui m’ajudi.
    ¹¹ Lloaré per sempre el teu nom
i cantaré himnes d’acció de gràcies.»
I tu vas escoltar la meva pregària,
    ¹² em vas salvar de la destrucció
i m’arrencares d’aquella mala hora.
Per això et donaré gràcies i et lloaré,
i beneiré el teu nom, Senyor. ^*

A la recerca de la saviesa ^*

    ¹³ Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu, ^*
ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària. ^*
    14 Davant el santuari pregava per obtenir-la
i continuaré cercant-la fins a la fi.
    ¹⁵ Quan vaig veure que floria, com raïm que madura,
el meu cor se’n va alegrar.
Aleshores vaig emprendre el bon camí
i des de jove he seguit les seves passes.
    ¹⁶ En tenia prou de parar un moment l’orella per a rebre la saviesa,
i en ella vaig trobar una instrucció abundosa.
    ¹⁷ Gràcies a ella vaig ser capaç de progressar;
per això, a qui me l’ha donada, jo li dono glòria.
    ¹⁸ Vaig decidir de posar-la en pràctica,
vaig ser zelós del bé, i no me n’he d’avergonyir.
    ¹⁹ He lluitat per obtenir la saviesa,
he estat rigorós a practicar la Llei.
Sovint he pregat alçant les mans cap al cel ^*
i m’ha sabut greu d’haver ignorat la saviesa.
    ²⁰ Tot jo m’he orientat cap a ella,
i en la puresa l’he trobada. ^*
Amb ella he adquirit seny ^* des del principi;
per això no m’abandonarà.
    ²¹ Em cremaven les entranyes mentre la buscava;
és un bé preciós, el que he adquirit.
    ²² El Senyor m’ha donat aquesta llengua en recompensa, ^*
i amb ella el lloaré.
    ²³ Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció, ^*
i quedeu-vos a l’escola de la saviesa. ^*
    24 Per què us n’heu de privar per més temps
si n’esteu talment assedegats?
    ²⁵ La meva proclama és aquesta: ^*
«Adquiriu la saviesa sense diners.
    ²⁶ Doblegueu el coll sota el seu jou
i rebeu-ne la instrucció. ^*
És ben a prop vostre per a trobar-la.
    ²⁷ Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m’he fatigat
per trobar tant de repòs. ^*
    28 Procureu-vos la instrucció ni que sigui amb molts diners,
perquè adquirir la saviesa serà posseir un tresor.
    ²⁹ Alegreu-vos de la misericòrdia del Senyor,
no us avergonyiu de lloar-lo.
    ³⁰ Allò que heu de fer, feu-ho abans del temps final,
i, quan aquest temps arribi, el Senyor us donarà la recompensa.» ^*