1 »Senyor totpoderós, Déu d’Israel, és una ànima angoixada, un esperit abatut el qui clama. 2 Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquè hem pecat contra tu. 3 Mentre que tu regnes per sempre, ¿serà eterna la nostra perdició? 4 Senyor totpoderós, Déu d’Israel, escolta la pregària dels morts d’Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per això ens han caigut al damunt aquestes calamitats. 5 Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda’t més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada. 6 Perquè tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor. 7 Per això has posat en els nostres cors el propòsit de reverenciar-te, perquè en l’exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu. 8 Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleïts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s’havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»
9 Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent i aprendràs la prudència.
10 ¿Com és, Israel, que vius en un país enemic,
que et fas vell en una terra estrangera?
11 Per què et tenen per impur com si fossis un cadàver?
Per què et posen entre els qui baixen al país dels morts?
12 És que has abandonat la font de la saviesa!
13 Si haguessis seguit el camí de Déu,
hauries viscut en pau per sempre.
14 Aprèn on es troba la prudència,
on hi ha la força, on hi ha l’enteniment,
i trobaràs alhora una existència llarga,
la vida, la llum i la pau.
La saviesa (3,9-4,4)
La saviesa, inaccessible
15 ¿Qui ha trobat el lloc on habita la prudència?
¿Qui ha entrat mai a la cambra dels seus tresors?
16 On són els sobirans dels pobles,
que dominaven les bèsties de la terra
17 i es divertien amb els ocells del cel?
On són els qui acumulaven la plata i l’or,
allò que dona als homes confiança,
i anaven enriquint-se sense fi?
18 Què se n’ha fet dels qui treballaven la plata?
Què en queda, del seu treball?
19 Tots s’han fos, han baixat al país dels morts,
i ara uns altres ocupen el seu lloc.
20 Ells foren els primers que havien vist la llum
i havien habitat la terra,
però no van trobar el camí del saber,
21 no en van descobrir les rutes,
no se’l van fer seu.
Els seus fills se’n desviaren més encara.
22 A Canaan no en sentien parlar,
no s’apareixia pas a Teman.
23 Tampoc els fills d’Agar,
que a la terra cerquen on hi ha l’enteniment,
o els mercaders de Merran i de Teman,
o els fabulistes i filòsofs,
no coneixen el camí de la saviesa;
de les seves rutes no en tenen ni memòria.
24 Oh Israel, que n’és, de gran, la casa de Déu,
que n’és, d’ample, el seu domini!
25 És gran i sense límits,
és alt, és immens.
26 Allà van néixer, al principi, aquells gegants,
famosos, fornits, homes de guerra.
27 Però Déu no els va pas escollir,
no va mostrar-los el camí del saber.
28 Es van perdre per manca de prudència,
s’extraviaren perquè el seny els va faltar.
29 ¿Qui ha pujat dalt al cel per abastar la saviesa
i fer-la baixar de dalt els núvols?
30 ¿Qui ha travessat el mar fins a trobar-la
i emportar-se-la a canvi de l’or més preciós?
31 Ningú no coneix el camí que hi mena,
ningú no sap endevinar-ne la ruta.
La saviesa, do de Déu a Israel
32 Sols la coneix el qui ho sap tot;
l’ha mostrada amb la seva intel·ligència.
Ell ha preparat per sempre la terra,
i després l’ha poblada d’animals.
33 Quan envia la llum, la llum va fent camí;
quan la crida, l’obeeix tremolant.
34 Els estels brillen en el seu lloc de guàrdia,
joiosos i contents.
35 Quan ell els crida, responen: «Som aquí!»,
i brillen alegres per al seu creador.
36 Aquest és el nostre Déu,
cap altre no compta al seu costat.
37 Ell ha mostrat tot el camí del saber
i l’ha donat a Jacob, el seu servent,
al seu estimat, el poble d’Israel.
38 Després d’això ha aparegut a la terra
i ha conviscut amb els homes: