1 la saviesa és el llibre dels preceptes de Déu,
la Llei que existirà per sempre.
Tots els qui la guarden s’encaminen a la vida,
però els qui l’abandonen, moriran.
Exhortació
2 Poble de Jacob, retorna i empara-te’n;
camina a l’encontre de la seva claror,
ves a trobar la seva llum.
3 No donis a un altre la teva glòria,
no cedeixis els teus guanys a un poble estranger.
4 Que en som, de feliços, nosaltres, Israel:
nosaltres sabem com hem de plaure a Déu!
Consolació del poble i de Jerusalem (4,5-5,9)
Exhortació als deportats
5 Coratge, poble meu,
ofrena de memorial per a tot Israel!
6 Si heu estat venuts als pobles estrangers,
no és perquè jo us volgués destruir.
Heu caigut en mans dels vostres enemics
perquè m’irritàveu a mi, el vostre Déu.
7 Exasperàveu el vostre creador
oferint sacrificis als dimonis i no a Déu.
8 Vau oblidar el Déu etern, que us havia nodrit;
vau afligir Jerusalem, la qui us criava.
9 Quan ella ha vist que l’enuig de Déu
queia damunt vostre, ha exclamat:
Jerusalem consola els seus fills
9«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:
Déu m’ha cobert d’aflicció.
10 He vist com, pel voler de l’Etern,
els meus fills i filles eren enduts captius.
11 Amb quina alegria jo els havia criat!
Amb quantes llàgrimes i planys els vaig dir adeu!
12 Que ningú no vingui a saludar-me:
soc viuda i abandonada de tots.
He quedat deserta pels pecats dels meus fills,
que s’apartaven de la Llei de Déu;
13 no reconeixien els seus preceptes,
no seguien els seus manaments,
no es deixaven conduir pel camí dret.
14 Veniu, ciutats veïnes de Sió:
recordeu com, pel voler de l’Etern,
els meus fills i filles eren enduts captius.
15 L’Etern ha enviat contra ells una nació llunyana,
desvergonyida i de llengua estrangera,
que no respecta els vells ni s’apiada dels infants.
16 S’han endut els fills que jo, viuda, m’estimava,
m’han deixat tota sola, sense filles.
17 »I jo, en què us podré socórrer?
18 Només el qui us ha enviat aquests mals
us pot treure de les mans dels enemics.
19 Aneu-vos-en, fills meus, aneu-vos-en,
que jo em quedo abandonada, solitària.
20 M’he tret els vestits dels temps feliços,
m’he posat roba de sac de suplicant,
cridaré davant l’Etern mentre jo visqui.
21 Coratge, fills, clameu a Déu,
que us traurà del poder dels qui us dominen,
de les mans dels vostres enemics!
22 Jo espero que l’Etern us salvarà,
el Déu sant em dona aquesta alegria:
molt aviat l’Etern, salvador vostre,
s’haurà compadit de vosaltres.
23 Jo us deia adeu amb planys i llàgrimes,
però Déu us farà tornar a mi,
amb alegria i crits de goig per sempre.
24 Tal com ara les ciutats veïnes meves
us han vist sortir captius,
així veuran aviat la salvació del vostre Déu:
vindrà l’Etern amb glòria immensa i esclatant.
25 Suporteu amb paciència, fills meus,
el pes de l’enuig de Déu.
L’enemic t’ha perseguit,
però aviat el veuràs derrotat,
li posaràs el peu al coll.
26 Els meus fills delicats hagueren de passar
per camins pedregosos,
se’ls emportaven com un ramat que l’enemic hagués robat.
27 Coratge, fills, clameu a Déu!
Ell, que us ha deportat, us recorda per sempre.
28 Si abans només pensàveu a apartar-vos de Déu,
convertiu-vos ara i esforceu-vos
a cercar-lo encara deu vegades.
29 Ell mateix, que us ha enviat aquests mals,
us salvarà i us durà a la joia sense fi.»
Jerusalem és consolada
30 Coratge, Jerusalem!
Et consolarà el qui et crida pel teu nom.
31 Ai dels qui t’han maltractat
i s’han alegrat de la teva caiguda!
32 Ai de les ciutats que han fet esclaus els teus fills!
Ai d’aquella ciutat que els ha rebut!
33 Tant com ella s’ha alegrat de veure’t caure
i s’ha felicitat del teu desastre,
així també s’entristirà quan ella mateixa sigui devastada.
34 Li llevaré l’orgull de ciutat molt poblada,
la seva altivesa acabarà en un gran plany.
35 Dies i dies l’Etern la tindrà cremant,
temps i més temps hi habitaran els dimonis.
36 Gira els ulls a l’orient, Jerusalem:
mira quina alegria et porta Déu.
37 Venen els teus fills que havies vist partir:
la paraula del Sant els ha aplegat
de llevant i de ponent.
Venen celebrant la glòria de Déu.