Transfiguració de Jesús
(; )


    1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
—Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

    5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.

    6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
—Aixequeu-vos, no tingueu por.

    8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
    9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
—No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

    10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

    11 Jesús els respongué:
—És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot.
12 Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans.
    13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

Guarició d’un noi endimoniat
(; )


    14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15 i li digué:
—Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua.
16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.
    17 Jesús digué:
—Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.

    18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
    19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres no l’hem pogut treure?

    20 Ell els respongué:
—Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(; )


    22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes,
23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
I els deixebles es van entristir molt.

El tribut del temple


    24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:
—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

    25 Pere respongué:
—És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li:
—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

    26 Pere li respon:
—Dels estranys.
Jesús li diu:
—Per tant, els fills no hi estan obligats.
27 Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.