Transfiguració de Jesús
(Mc 9,2-13; Lc 9,28-36)

    ¹ Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, ^* i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. ^{* 2} Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ³ Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, ^* que conversaven amb Jesús. ⁴ Pere digué a Jesús:
—Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. ^* Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ^*
    5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, ^* i una veu digué des del núvol:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; ^* escolteu-lo. ^*
    6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. ⁷ Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
—Aixequeu-vos, no tingueu por. ^*
    8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
    ⁹ Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
—No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. ^*
    10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? ^*
    11 Jesús els respongué:
—És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. ¹² Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. ^* Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. ^*
    13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

Guarició d’un noi endimoniat
(Mc 9,14-29; Lc 9,37-43a)

    ¹⁴ Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell ¹⁵ i li digué:
—Senyor, ^* tingues pietat del meu fill, que és epilèptic ^* i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. ¹⁶ L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. ^*
    17 Jesús digué:
—Generació descreguda i esgarriada! ^* Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
    ¹⁸ Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
    ¹⁹ Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres no l’hem pogut treure?
    ²⁰ Ell els respongué:
—Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. ^* Res no us seria impossible. v 21 (21) ^*

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mc 9,30-32; Lc 9,43b-45)

    ²² Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, ²³ i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. ^*
I els deixebles es van entristir molt. ^*

El tribut del temple ^*

    ²⁴ Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple ^* anaren a trobar Pere i li preguntaren:
—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
    ²⁵ Pere respongué:
—És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, ^* Jesús s’avançà a preguntar-li:
—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
    ²⁶ Pere li respon:
—Dels estranys.
Jesús li diu:
—Per tant, els fills no hi estan obligats. ^{* 27} Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: ^* dona’ls-la per mi i per tu.