Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (21-28)
Entrada de Jesús a Jerusalem
(; ; )
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
—Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. 3 I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.”
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega.
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. 9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
— Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven:
—Qui és aquest?
11 La multitud responia:
—Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
Purificació del temple
(; ; )
12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 13 i els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”, però vosaltres en feu una cova de lladres.
14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar 16 i li digueren:
—¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà:
—Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança?
17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.
Jesús maleeix una figuera, i la figuera s’asseca
()
18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
—Que mai més no surti fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar.
20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
—Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
21 Jesús els respongué:
—En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.
L’autoritat de Jesús
(; )
23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
24 Jesús els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»
27 Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
Paràbola dels dos fills
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, ves avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»—De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.
Paràbola dels vinyaters homicides
(; )
33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42 Jesús els diu:
—¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.