Paràbola del banquet de noces
()
1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
2 —Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4 Llavors envià uns altres servents a dir-los:
»—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5 »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:
»—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.
11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:
»—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:
»—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
14 »Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.
El tribut al Cèsar
(; )
15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li:
—Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
—Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:
—De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?
21 Li responen:
—Del Cèsar.
Llavors els diu:
—Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.
Els saduceus i la resurrecció
(; )
23 Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
24 —Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 25 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 26 El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27 Després de tots va morir la dona. 28 Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat?
29 Jesús els respongué:
—Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
31 »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32 Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius.
33 La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.
El primer manament
(; )
34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 —Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.
El Messies, fill de David
(; )
41 Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta:
42 —Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
Li responen:
—De David.
43 Ell els diu:
—¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu:
44 » El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
mentre poso els enemics
sota els teus peus?
45 »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?
46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.