Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus


    1 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
—Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès.
3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.
    8 »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.
    13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. 14 (14)
    15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres!
    16 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? 18 I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” 19 Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? 20 Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, 21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
    23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell.
    25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! 26 Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur.
    27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.
    29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, 30 i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. 32 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! 33 Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern?
    34 »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. 36 En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació.

Lamentació sobre Jerusalem
()


    37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 38 Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta. 39 Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!