Jesús anuncia la destrucció del temple
(; )
1 Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. 2 Ell els digué:
—Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
Començament de les calamitats
(; )
3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part:
—Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món.
4 Jesús els va respondre:
—Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 5 Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent. 6 Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. 7 Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. 8 Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament.
9 »Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria. 13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. 14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi.
La gran tribulació
(; )
15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l’hivern o en dissabte. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà.
23 »En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. 24 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. 28 On hi ha carronya, s’hi apleguen els voltors.
La vinguda del Fill de l’home
(; )
29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran.
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. 31 Ell enviarà els seus àngels que, al so d’una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel.
La lliçó de la figuera
(; )
32 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 34 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
El dia i l’hora
36 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; 39 i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
El servent fidel i l’infidel
()
45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47 En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, 49 i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51 el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.