1 Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. 2 En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 3 És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4 Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.5 Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 6 Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana.7 I predicava així: —Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8 Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.
Baptisme de Jesús (; ; )
9 Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà.10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell.11 I una veu digué des del cel: —Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
Jesús és temptat (; )
12 Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert.13 Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien.
Ministeri de Jesús a Galilea (1,14-8,26)
Inici de la predicació a Galilea (; )
14 Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15 Deia: —S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Crida dels primers deixebles (; )
16 Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors.17 Jesús els digué: —Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 18 Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. 19 Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes,20 i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.
Guarició d’un home posseït d’un esperit maligne ()
21 Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. 23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: 24 —Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! 25 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! 26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: —Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen! 28 I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts (; )
29 Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan.30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús.31 Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32 Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33 Tota la població s’havia aplegat davant la porta.34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
Jesús predica per tot Galilea ()
35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. 36 Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo.37 Quan el van trobar li digueren: —Tothom et busca. 38 Ell els diu: —Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39 I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
Guarició d’un leprós (; )
40 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur. 42 A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur.43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament.44 Li digué: —Vigila de no dir res a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 45 Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.