Guarició d’un paralític ^*
(Mt 9,1-8; Lc 5,17-26)

    ¹ Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, ^{* 2} i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. ^{* 3} Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. ⁴ Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. ^{* 5} Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
—Fill, et són perdonats els pecats. ^*
    6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: ⁷ «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» ^*
    8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:
—Per què penseu això en el vostre cor? ⁹ Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? ¹⁰ Doncs ara sabreu que el Fill de l’home ^* té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
    ¹¹ —T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ^*
    12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:
—No havíem vist mai res de semblant.

Jesús crida Leví, un publicà
(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)

    ¹³ Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. ¹⁴ Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, ^* i li digué:
—Segueix-me. ^*
Ell s’aixecà i el va seguir. ^*
    15 Més tard, es posà a taula a casa d’ell, ^* i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; ^* eren molts els qui el seguien. ¹⁶ Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus ^* veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
—Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
    ¹⁷ Jesús ho va sentir i els digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni
(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)

    ¹⁸ Un dia que els deixebles de Joan ^* i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?
    ¹⁹ Jesús els contestà:
—¿Poden dejunar els convidats a noces ^* mentre l’espòs és amb ells? ^* Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. ²⁰ Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, ^* i aquell dia sí que dejunaran.
    ²¹ »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: ^* el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros. ²² I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous. ^*

Les espigues arrencades en dissabte
(Mt 12,1-8; Lc 6,1-5)

    ²³ Un dissabte, ^* Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. ²⁴ Els fariseus li van preguntar:
—Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? ^*
    25 Jesús els respon:
—¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? ²⁶ Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, ^* David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. ^*
    27 I els deia:
—El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. ^{* 28} Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.