Un home curat en dissabte
(; )


    1 Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. 2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

    4 Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven.
5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

    6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Una gran gentada vora el llac


    7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: 10 n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11 I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:
—Tu ets el Fill de Déu!

    12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

Elecció dels Dotze
(; )


    13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair.

Jesús i Beelzebul
(; )


    20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.
    21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:
—Ha perdut el seny!

    22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
—Està posseït per Beelzebul.
I encara:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

    23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
—Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?
24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
    28 »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; 29 però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
    30 Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús
(; )


    31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:
—La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.

    33 Ell els respon:
—¿Qui són la meva mare i els meus germans?

    34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
—Aquests són la meva mare i els meus germans.
35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.