Un home curat en dissabte
(Mt 12,9-14; Lc 6,6-11) ^*

    ¹ Jesús va entrar novament a la sinagoga. ^* Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. ^{* 2} Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. ^{* 3} Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
    ⁴ Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. ⁵ Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, ^* i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
    ⁶ Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, ^* començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir. ^*

Una gran gentada vora el llac

    ⁷ Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, ⁸ de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. ^{* 9} Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: ¹⁰ n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. ^{* 11} I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:
—Tu ets el Fill de Déu! ^*
    12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin. ^*

Elecció dels Dotze
(Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)

    ¹³ Jesús pujà a la muntanya, ^* va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. ¹⁴ En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, ^* perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, ¹⁵ amb poder de treure dimonis. ^{* 16} Els dotze que va designar són aquests: ^* Simó, a qui donà el nom de Pere; ^{* 17} Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; ¹⁸ Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, ^* Simó el Zelós ^{* 19} i Judes Iscariot, ^* el qui el va trair. ^*

Jesús i Beelzebul
(Mt 12,22-32; Lc 11,14-23)

    ²⁰ Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, ^* i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar. ^*
    21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:
—Ha perdut el seny!
    ²² Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
—Està posseït per Beelzebul. ^*
I encara:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. ^*
    23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: ^*
—Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? ²⁴ Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. ²⁵ I si una casa ^* es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. ²⁶ Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. ²⁷ Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; ^* tan sols així li podrà saquejar la casa.
    ²⁸ »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies ^* que hagin proferit; ²⁹ però el qui blasfema contra l’Esperit Sant ^* no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. ^*
    30 Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50; Lc 8,19-21)

    ³¹ Llavors arriben la mare i els germans de Jesús ^* i, de fora estant, envien a buscar-lo. ^{* 32} Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:
—La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.
    ³³ Ell els respon:
—¿Qui són la meva mare i els meus germans?
    ³⁴ Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
—Aquests són la meva mare i els meus germans. ³⁵ El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare. ^*