Paràbola del sembrador
(Mt 13,1-9; Lc 8,4-8)

    ¹ Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. ² Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
    ³ —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. ⁴ Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. ⁵ Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; ⁶ però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. ⁷ Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. ⁸ Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. ^*
    9 I deia:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. ^*

El perquè de les paràboles
(Mt 13,10-17; Lc 8,9-10)

    ¹⁰ Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell ^* juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. ¹¹ Ell els digué:
—A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; ^* en canvi, als de fora, ^* tot els arriba en paràboles, ^{* 12} per tal que
» mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin,
no fos cas que es convertissin i fossin perdonats. ^*

Explicació de la paràbola del sembrador ^*
(Mt 13,18-23; Lc 8,11-15)

    ¹³ I afegí:
—Si no enteneu aquesta paràbola, ^* com podreu entendre totes les altres? ¹⁴ El sembrador sembra la paraula. ^{* 15} Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. ¹⁶ Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, ¹⁷ però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. ¹⁸ Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, ¹⁹ però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ^* els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. ²⁰ Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u. ^*

La llàntia sota la mesura
(Lc 8,16-18)

    ²¹ I els deia:
—És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura ^* o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? ^{* 22} No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer. ^{* 23} Si algú té orelles per a escoltar, que escolti. ^*
    24 I els deia també:
—Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, ^* i encara hi afegiran. ²⁵ Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ^*

Paràbola de la llavor que creix tota sola

    ²⁶ Deia encara:
—Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: ²⁷ tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. ²⁸ La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. ²⁹ I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. ^*

Paràbola del gra de mostassa
(Mt 13,31-32; Lc 13,18-19)

    ³⁰ Deia també:
—A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? ³¹ És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; ³² però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra. ^*

Jesús parla en paràboles
(Mt 13,34-35)

    ³³ Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula ^* a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. ^{* 34} No els deia res sense paràboles, ^* però en privat ho explicava tot als seus deixebles. ^*

La tempesta calmada ^*
(Mt 8,23-27; Lc 8,22-25) ^*

    ³⁵ Aquell mateix dia, ^* arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
—Passem a l’altra riba. ^*
    36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. ³⁷ Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. ³⁸ Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. ^* Ells el desperten i li diuen:
—Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
    ³⁹ Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: ^*
—Silenci! Calla! ^*
Llavors el vent va parar ^* i arribà una gran bonança. ⁴⁰ Jesús els digué:
—Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
    ⁴¹ Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:
—Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? ^*