Guarició d’un endimoniat a Gèrasa
(Mt 8,28-34; Lc 8,26-39)

    ¹ Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. ^{* 2} Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, ^* que venia de les coves sepulcrals, ^{* 3} el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, ⁴ perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. ⁵ Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. ⁶ Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell ⁷ i digué cridant amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, ^* Jesús, Fill del Déu altíssim? ^* Et conjuro per Déu que no em turmentis!
    ⁸ És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»
    ⁹ Jesús li pregunta:
—Quin és el teu nom?
Ell li respon:
—El meu nom és “Legió”, perquè som molts. ^*
    10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori. ^*
    11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. ^{* 12} Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
—Envia’ns als porcs, que hi entrarem.
    ¹³ Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua. ^*
    14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. ¹⁵ S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. ¹⁶ Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. ¹⁷ Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.
    ¹⁸ Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. ¹⁹ Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
—Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet ^* i com s’ha compadit de tu.
    ²⁰ Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis ^* tot el que Jesús li havia fet, ^* i tothom en quedava astorat.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
(Mt 9,18-26; Lc 8,40-56)

    ²¹ Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. ^* Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. ^{* 22} Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, ^* que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus ²³ i, suplicant-lo amb insistència, li diu:
—La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans ^* perquè es curi ^* i visqui.
    ²⁴ Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
    ²⁵ Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. ²⁶ Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. ²⁷ Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, ²⁸ perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» ^{* 29} Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang ^* i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. ³⁰ Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell ^* i es girà per preguntar a la gent:
—Qui m’ha tocat la roba?
    ³¹ Els seus deixebles li contestaren:
—¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
    ³² Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. ³³ Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. ^{* 34} Jesús li digué:
—Filla, la teva fe t’ha salvat. ^* Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
    ³⁵ Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
    ³⁶ Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
—No tinguis por; tingues només fe.
    ³⁷ I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. ^{* 38} Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, ³⁹ entra a la casa i els diu:
—Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. ^*
    40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, ⁴¹ l’agafa per la mà ^* i li diu:
— Talità, cum ^* —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» ^*
    42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. ⁴³ Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. ^* I els digué que donessin menjar a la noia.