Jesús, rebutjat en el seu poble
(Mt 13,53-58)

    ¹ D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, ^* i els seus deixebles el seguiren. ² Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
—D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? ^* I aquests miracles obrats per les seves mans? ³ Aquest, ¿no és el fuster, ^* el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? ^*
I el rebutjaven. ^{* 4} Jesús els digué:
—Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. ^*
    5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. ^{* 6} I el sorprenia que no tinguessin fe. ^*

Missió dels Dotze
(Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6)

⁶
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
    ⁷ Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. ^* Els donà poder sobre els esperits malignes ^{* 8} i els instruïa dient:
—No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. ^{* 9} Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. ^*
    10 I els deia encara:
—Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ^{* 11} Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. ^*
    12 Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. ¹³ Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

Mort de Joan Baptista
(Mt 14,1-12)

    ¹⁴ L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes ^* en va sentir parlar. Alguns deien:
—És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
    ¹⁵ D’altres deien:
—És Elies. ^*
I d’altres:
—És un profeta, semblant als antics profetes. ^*
    16 Herodes, sentint tot això, deia:
—És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. ^*
    17 En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, ^* a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. ^{* 18} Joan deia a Herodes:
—No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. ^*
    19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, ²⁰ perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
    ²¹ L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit ^* i als prohoms de Galilea. ²² Durant el convit entrà la filla d’Herodies ^* a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
—Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
    ²³ I li feu aquest jurament:
—Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ^*
    24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
—Què haig de demanar?
Ella li respongué:
—El cap de Joan Baptista.
    ²⁵ La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
—Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
    ²⁶ El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ²⁷ Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. ²⁸ Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
    ²⁹ Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura. ^*

Primera multiplicació dels pans ^*
(Mt 14,13-21; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)

    ³⁰ Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. ³¹ Ell els diu:
—Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. ^*
    32 Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. ³³ Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. ³⁴ Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; ^* i es posà a instruir-los llargament.
    ³⁵ Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. ^{* 36} Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.
    ³⁷ Però Jesús els respongué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos. ^*
Ells li diuen:
—Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! ^*
    38 Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
—Cinc pans i dos peixos.
    ³⁹ Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. ⁴⁰ La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. ^{* 41} Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. ^* També va repartir els dos peixos a tothom. ⁴² Tots en van menjar i quedaren saciats. ⁴³ Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. ⁴⁴ D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes. ^*

Jesús camina sobre l’aigua
(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21) ^*

    ⁴⁵ Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, ^* mentre ell acomiadava la gent. ⁴⁶ Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. ^{* 47} Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. ⁴⁸ Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada ^* va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, ^* com si volgués passar de llarg. ^{* 49} Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma ^* i es posaren a cridar; ⁵⁰ tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
—Coratge! Soc jo. ^* No tingueu por.
    ⁵¹ Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. ^* Ells quedaren completament desconcertats. ⁵² És que no havien comprès allò dels pans: ^* tenien el cor endurit. ^*

Guarició de malalts a Genesaret
(Mt 14,34-36)

    ⁵³ Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. ^{* 54} Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. ⁵⁵ Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. ⁵⁶ A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. ^* I tots els qui el tocaven quedaven curats. ^*