La tradició dels antics
(Mt 15,1-20)

    ¹ Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, ² i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments ^* amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. ^{* 3} Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; ^{* 4} i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. ^*
    5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
—Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, ^* sinó que prenen els aliments amb les mans impures?
    ⁶ Ell els respongué:
—Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
» Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
    ⁷ El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans. ^*
    8 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
    ⁹ I els deia encara:
—Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! ¹⁰ En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. ^* I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. ^{* 11} Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban, ^* és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ¹² ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. ¹³ Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
    ¹⁴ Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
—Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: ¹⁵ No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. ¹⁶ (16) ^*
    17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. ^{* 18} Jesús els respongué:
—¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ^* ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, ¹⁹ perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?
D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. ^*
    20 I va afegir:
—Només allò que surt de l’home el fa impur. ²¹ Perquè de dintre el cor de l’home ^* surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, ^* robatoris, assassinats, ²² adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. ^{* 23} Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.

Guarició de la filla d’una sirofenícia
(Mt 15,21-28)

    ²⁴ Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. ^* Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, ^* però no pogué passar desapercebut. ²⁵ De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. ²⁶ La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. ²⁷ Ell li va dir:
—Deixa que primer s’alimentin els fills. ^* No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
    ²⁸ Ella li respon:
—Senyor, ^* també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
    ²⁹ Llavors Jesús li digué:
—Ja que has respost així, ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
    ³⁰ Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.

Guarició d’un sordmut ^*

    ³¹ Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. ^{* 32} Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. ^{* 33} Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. ³⁴ Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
— Efatà! ^* —que vol dir: «Obre’t!»
    ³⁵ A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. ³⁶ Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, ^* però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. ^{* 37} Estaven completament admirats i deien:
—Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. ^*