¹ I afegia:
—En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu. ^*

Transfiguració de Jesús
(Mt 17,1-13; Lc 9,28-36)

    ² Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan ^* i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: ³ els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. ^{* 4} Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, ^* i conversaven amb Jesús. ⁵ Pere digué a Jesús:
—Rabí, ^* és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ^*
    6 No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. ⁷ Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, ^* i del núvol va sortir una veu:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. ^*
    8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
    ⁹ Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, ^* fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. ¹⁰ Ells retingueren aquestes paraules, ^* però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». ^*
    11 Després preguntaven a Jesús:
—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? ^*
    12 Jesús els respongué:
—És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? ¹³ Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura. ^*

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne
(Mt 17,14-20; Lc 9,37-43a)

    ¹⁴ Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. ¹⁵ Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. ¹⁶ Jesús els preguntà:
—Què discutíeu amb ells?
    ¹⁷ Un de la gent li respongué:
—Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. ^{* 18} Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. ^*
    19 Jesús els diu:
—Generació descreguda! ^* Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
    ²⁰ Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. ²¹ Jesús preguntà al seu pare:
—Quant de temps fa que li passa això?
Ell contestà:
—Des de petit. ²² Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
    ²³ Jesús li respongué:
—Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
    ²⁴ A l’instant el pare del noi exclamà:
—Crec, però ajuda la meva poca fe! ^*
    25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:
—Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
    ²⁶ Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, ^* i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. ²⁷ Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. ^*
    28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
—Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
    ²⁹ Ell els va respondre:
—Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària. ^*

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 17,22-23; Lc 9,43b-45)

    ³⁰ Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. ^{* 31} Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, ^* i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. ^*
    32 Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. ^*

El més important
(Mt 18,1-5; Lc 9,46-48)

    ³³ Arribaren a Cafarnaüm. ^* Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
    ³⁴ Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. ^{* 35} Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. ^*
    36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
    ³⁷ —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat. ^*

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres
(Lc 9,49-50)

    ³⁸ Joan ^* digué a Jesús:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. ^*
    39 Jesús respongué:
—No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. ⁴⁰ Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. ^{* 41} Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. ^*

Fer caure en pecat
(Mt 18,6-9)

    ⁴² »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, ^* més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí ^* i el tiressin al mar.
    ⁴³ »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, ^* al foc que no s’apaga. ⁴⁴ (44) ^*
    45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. ⁴⁶ (46) ^*
    47 »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, ^{* 48} on el cuc no mor i el foc no s’apaga. ^{* 49} Tothom serà salat amb foc. ^*
    50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? ^* Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres. ^*