Matrimoni i divorci
()


    1 Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum.
    2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:
—Què us va ordenar Moisès?

    4 Li respongueren:
—Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.

    5 Jesús els digué:
—Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor.
6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
    10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
—El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera,
12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

Jesús i els infants
(; )


    13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
—Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
15 En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
    16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

L’home ric
(; )


    17 Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

    18 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
    20 Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complert des de jove.

    21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

    22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
    23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
—Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

    24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu!
25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
    26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?

    27 Jesús se’ls mirà i digué:
—Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

    28 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.

    29 Jesús digué:
—En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,
30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció
(; )


    32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
    33 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, 34 l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.

Petició dels fills de Zebedeu
()


    35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen:
—Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

    36 Jesús els preguntà:
—Què voleu que faci per vosaltres?

    37 Ells li respongueren:
—Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.

    38 Jesús els contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

    39 Ells li respongueren:
—Sí que podem.
Jesús els digué:
—Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat;
40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.
    41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder.
43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; 45 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Guarició del cec Bartimeu
(; )


    46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
—Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

    48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tingues pietat de mi!

    49 Jesús s’aturà i digué:
—Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
—Coratge! Aixeca’t, que et crida.

    50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
—Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
Rabuní, fes que hi vegi.

    52 Jesús li digué:
—Ves, la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.