Complot contra Jesús
(Mt 26,1-5; Lc 22,1-2)

    ¹ Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. ^* Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ^{* 2} Deien:
—No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. ^*

Unció de Jesús a Betània
(Mt 26,6-13) ^*

    ³ Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. ^* Mentre era a taula, ^* vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. ⁴ Alguns comentaven indignats:
—De què serveix llençar així aquest perfum? ⁵ S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris ^* i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
    ⁶ Però Jesús digué:
—Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. ⁷ De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, ^* i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ⁸ Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. ^{* 9} En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús
(Mt 26,14-16; Lc 22,3-6)

    ¹⁰ Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. ¹¹ Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Lc 22,7-13) ^*

    ¹² El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, ^* els deixebles van dir a Jesús:
—On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? ^*
    13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
—Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, ¹⁴ i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹⁵ Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. ^* Prepareu-nos allí el sopar. ^*
    16 Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

    ¹⁷ Arribat el capvespre, ^* Jesús vingué amb els Dotze. ¹⁸ I mentre eren a taula, ^* tot sopant, Jesús digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. ^*
    19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No soc pas jo?
    ²⁰ Jesús els respongué:
—Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. ^{* 21} El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, ^* però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

    ²² Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: això és el meu cos.
    ²³ Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. ²⁴ Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, ^* vessada per tothom. ^{* 25} En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. ^*
    26 I després de cantar els salms, ^* van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

    ²⁷ Llavors Jesús els digué:
—Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran. ^{* 28} Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea. ^*
    29 Pere li va dir:
—Ni que tots fallin, jo no.
    ³⁰ Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades. ^*
    31 Però ell afirmava amb més insistència:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mt 26,36-46; Lc 22,39-46)

    ³² Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, ^* i Jesús digué als seus deixebles:
—Seieu aquí mentre jo prego.
    ³³ Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, ^* i començà a sentir esglai i angoixa, ³⁴ i els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. ^* Quedeu-vos aquí i vetlleu.
    ³⁵ S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. ³⁶ Deia:
— Abbà, ^* Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. ^* Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. ^*
    37 Després va cap a ells i els troba dormint. ^* Diu a Pere:
—Simó, ^* dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? ³⁸ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. ^* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ^*
    39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. ⁴⁰ Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
    ⁴¹ Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! ^* Tot s’ha acabat. ^* Ha arribat l’hora: ^* el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. ⁴² Aixequeu-vos, anem! ^* El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

    ⁴³ Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. ^{* 44} El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
    ⁴⁵ A l’instant se li va acostar i li digué:
—Rabí! ^*
I el besà.
    ⁴⁶ Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁴⁷ Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    ⁴⁸ Jesús els digué:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁴⁹ Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. ^*
    50 Llavors tots l’abandonaren i fugiren. ^*
    51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. ⁵² Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu. ^*

Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,57-68; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

    ⁵³ Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. ^{* 54} Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
    ⁵⁵ Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, ⁵⁶ perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. ⁵⁷ Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
    ⁵⁸ —Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” ^*
    59 Però ni així no concordava la seva declaració.
    ⁶⁰ Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
    ⁶¹ Però ell callava i no va respondre res. ^* Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
—¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? ^*
    62 Jesús respongué:
—Sí, soc jo; ^* i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel. ^*
    63 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits ^* tot exclamant:
—Per què necessitem més testimonis? ⁶⁴ Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? ^*
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. ^*
    65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
—Fes de profeta! ^*
I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere
(Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

    ⁶⁶ Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot ⁶⁷ i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu:
—Tu també hi anaves, amb el Natzarè, ^* amb Jesús.
    ⁶⁸ Pere ho negà:
—No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. ^*
    69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
—Aquest és un d’ells.
    ⁷⁰ Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
—És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! ^*
    71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient: ^*
—Jo no conec aquest home de qui parleu!
    ⁷² A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^*
I va esclatar en plors. ^*