Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Lc 23,1-5; Jn 18,28-38)

    ¹ Tot seguit, en despuntar el dia, ^* els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. ^* I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. ^*
    2 Pilat el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
—Tu ho dius. ^*
    3 Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
    ⁴ Llavors Pilat l’interrogà altra vegada:
—¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
    ⁵ Però Jesús ja no va respondre res més, ^* i Pilat n’estava sorprès.

Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-26; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

    ⁶ Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. ⁷ Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. ^{* 8} La gent, doncs, va pujar ^* i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. ⁹ Pilat els digué:
—¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? ^*
    10 Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. ¹¹ Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. ¹² Pilat els replicà:
—Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
    ¹³ Ells tornaren a cridar:
—Crucifica’l! ^*
    14 Pilat els deia:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
—Crucifica’l!
    ¹⁵ Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, ^* perquè fos crucificat.

Burles dels soldats
(Mt 27,27-31; Jn 19,2-3)

    ¹⁶ Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. ^{* 17} Llavors el vestiren de porpra, ^* li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat ¹⁸ i l’anaven saludant:
—Salve, rei dels jueus! ^*
    19 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. ^*
    20 Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

    ²¹ I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. ^{* 22} Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota ^* —que vol dir «lloc de la Calavera». ²³ Li oferien vi adobat amb mirra, ^* però no en prengué.
    ²⁴ Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus, ^* a veure què treia cadascú. ²⁵ Eren les nou del matí ^* quan el crucificaren.
    ²⁶ El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» ^*
    27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. ²⁸ (28) ^{* 29} Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ^* i dient:
—Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ^{* 30} salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
    ³¹ Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ³² El Messies, el rei d’Israel! ^* Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

    ³³ Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor ^* que va durar fins a les tres de la tarda. ^{* 34} I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
— Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ^*
    35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. ^*
    36 Llavors un corregué, xopà de vinagre ^* una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
    ³⁷ Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
    ³⁸ Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. ^{* 39} El centurió, ^* que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
—És veritat: aquest home era Fill de Déu. ^*
    40 També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. ⁴¹ Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. ^* N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

    ⁴² Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, ^{* 43} Josep d’Arimatea, ^* membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, ^* va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁴⁴ Pilat es va estranyar que ja fos mort i feu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. ^{* 45} Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. ⁴⁶ Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. ⁴⁷ Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.