Guarició del criat d’un centurió
(Mt 8,5-13; Jn 4,43-54)

    ¹ Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. ^{* 2} Un centurió ^* tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. ³ El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus ^* a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. ⁴ Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
—Es mereix que li facis aquest favor, ⁵ perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga. ^*
    6 Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
—Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva, ⁷ i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁸ Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ^*
    9 Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
—Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
    ¹⁰ Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.

Resurrecció del fill d’una viuda de Naïm ^*

    ¹¹ Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. ^* L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. ¹² Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. ¹³ Així que el Senyor ^* la va veure, en sentí compassió i li digué:
—No ploris.
    ¹⁴ Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t. ^*
    15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. ¹⁶ Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. ^*
I també:
—Déu ha visitat el seu poble. ^*
    17 L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes. ^*

Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)

    ¹⁸ Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos ¹⁹ i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» ^*
    20 Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:
—Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
    ²¹ Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, ^* i donà la vista a molts cecs. ²² Jesús, doncs, els respongué:
—Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. ^{* 23} I feliç aquell qui no em rebutjarà! ^*
    24 Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? ²⁵ Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! ²⁶ Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? ^* Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. ²⁷ És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ^{* 28} Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell. ^*
    29 »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, ^* i reconegueren així que Déu és just, ³⁰ però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells. ^*
    31 »A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? ^* A qui s’assemblen? ³² S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!” ³³ Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”; ^{* 34} ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans ^* i pecadors.” ^{* 35} Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa. ^*

Jesús perdona una pecadora ^*

    ³⁶ Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. ^{* 37} Hi havia al poble una dona que era una pecadora. ^* Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum ³⁸ i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. ^* Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. ³⁹ El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» ⁴⁰ Jesús li digué:
—Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
—Digues, mestre.
    ⁴¹ —Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, ^* i l’altre, cinquanta. ⁴² Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
    ⁴³ Simó li contestà:
—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
—Has respost ^* correctament.
    ⁴⁴ Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
—Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ^* ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. ⁴⁵ Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. ⁴⁶ Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. ⁴⁷ Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. ^* Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
    ⁴⁸ Després digué a la dona:
—Els teus pecats et són perdonats. ^*
    49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» ^*
    50 Jesús digué encara a la dona:
—La teva fe t’ha salvat. ^* Ves-te’n en pau. ^*