Algunes dones acompanyen Jesús

    ¹ Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. ^* L’acompanyaven els Dotze ^{* 2} i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: ^* Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, ^{* 3} Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, ^* Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns. ^*

Paràbola del sembrador ^*
(Mt 13,1-9; Mc 4,1-9)

    ⁴ Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
    ⁵ —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. ⁶ Una altra part va caure a la roca; ^* però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. ⁷ Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. ⁸ Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. ^*
I, acabat de dir això, exclamà:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. ^*

El perquè de les paràboles
(Mt 13,10-17; Mc 4,10-12)

    ⁹ Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. ^{* 10} Ell respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; ^* als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que
» mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin. ^*

Explicació de la paràbola del sembrador ^*
(Mt 13,18-23; Mc 4,13-20)

    ¹¹ »La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu. ¹² Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. ¹³ Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. ^{* 14} La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. ¹⁵ La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança ^* arriben a donar fruit. ^*

La llàntia sota el gerro
(Mc 4,21-25)

    ¹⁶ »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. ^{* 17} No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer. ^*
    18 »Fixeu-vos, doncs, com escolteu. ^* Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda. ^*

La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50; Mc 3,31-35)

    ¹⁹ La mare i els germans de Jesús ^* anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. ²⁰ Algú li va fer saber:
—La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
    ²¹ Ell els respongué:
—La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica. ^*

La tempesta calmada
(Mt 8,23-27; Mc 4,35-41) ^*

    ²² Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:
—Passem a l’altra riba del llac. ^*
I es feren llac endins. ²³ Mentre navegaven, Jesús s’adormí. ^* Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. ²⁴ Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Mestre, mestre, ens enfonsem!
Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; ^* a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. ²⁵ Jesús els digué:
—On és la vostra fe?
Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:
—Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?

Guarició d’un endimoniat a Gèrasa
(Mt 8,28-34; Mc 5,1-20)

    ²⁶ Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea. ^{* 27} Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat ^* posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. ^{* 28} Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, ^* Jesús, Fill del Déu altíssim? ^* Et prego que no em turmentis!
    ²⁹ És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
    ³⁰ Jesús li preguntà:
—Quin és el teu nom?
Ell respongué:
—Legió. ^*
Perquè havien entrat en ell molts dimonis. ³¹ I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes. ³² Hi havia allà un gran ramat de porcs ^* pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté. ³³ Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar. ^*
    34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. ³⁵ La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. ³⁶ Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia estat guarit. ^{* 37} Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava una gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà. ^{* 38} L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:
    ³⁹ —Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet.
Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
(Mt 9,18-26; Mc 5,21-43)

    ⁴⁰ De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava. ⁴¹ Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. ^* Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, ⁴² perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.
    ⁴³ Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. ⁴⁴ La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, ^* i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. ⁴⁵ Jesús preguntà:
—Qui m’ha tocat? ^*
Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:
—Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!
    ⁴⁶ Jesús insistí:
—Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi. ^*
    47 La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.
    ⁴⁸ Jesús li digué:
—Filla, la teva fe t’ha salvat. ^* Ves-te’n en pau.
    ⁴⁹ Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.
    ⁵⁰ Però Jesús ho va sentir i li respongué:
—No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.
    ⁵¹ Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, ^* i el pare i la mare de la nena. ⁵² Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
—No ploreu. No és morta, sinó que dorm. ^*
    53 Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. ⁵⁴ Llavors Jesús l’agafà per la mà ^* i la cridà dient:
—Noia, aixeca’t! ^*
    55 Ella recobrà la vida ^* i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar. ⁵⁶ Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat. ^*