Missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; Mc 6,7-13) ^*

    ¹ Jesús va reunir els Dotze ^* i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. ^{* 2} I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. ^{* 3} Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. ^{* 4} Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ^{* 5} I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. ^*
    6 Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Herodes vol veure Jesús
(Mt 14,1-2; Mc 6,14-16)

    ⁷ El tetrarca Herodes ^* va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; ⁸ alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; ^* i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» ^{* 9} Herodes va dir:
—A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?
I buscava la manera de veure Jesús. ^*

Multiplicació dels pans ^*
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13)

    ¹⁰ A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. ^* Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. ^{* 11} Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. ^{* 12} El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:
—Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
    ¹³ Però Jesús els digué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
—Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
    ¹⁴ Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—Feu-los seure en grups de cinquanta.
    ¹⁵ Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. ¹⁶ Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. ^{* 17} Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. ^*

Pere reconeix Jesús com a Messies
(Mt 16,13-20; Mc 8,27-30)

    ¹⁸ Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, ^* els seus deixebles eren amb ell. ^* Llavors els preguntà:
—Qui diu la gent que soc jo?
    ¹⁹ Ells respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. ^*
    20 Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu. ^*
    21 Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. ^*

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Mc 8,31-9,1)

    ²² Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’home ^* pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei ^* l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. ^*
    23 I deia a tothom: ^*
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. ^{* 24} Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. ^{* 25} Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? ²⁶ Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. ^{* 27} Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. ^*

Transfiguració de Jesús
(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)

    ²⁸ Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume ^* i pujà a la muntanya a pregar. ^{* 29} Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar ^* i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. ³⁰ Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, ^{* 31} que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. ^{* 32} A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. ³³ Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. ³⁴ Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. ^* Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
    ³⁵ Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
—Aquest és el meu Fill, ^* el meu elegit; ^* escolteu-lo. ^*
    36 Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. ^*
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. ^*

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne
(Mt 17,14-18; Mc 9,14-27)

    ³⁷ L’endemà, quan baixaven de la muntanya, ^* sortí a rebre’l una gentada. ³⁸ Un de la gent cridà:
—Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. ³⁹ Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. ⁴⁰ He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. ^*
    41 Jesús exclamà:
—Generació descreguda i rebel! ^* Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
    ⁴² Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. ⁴³ I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
(Mt 17,22-23; Mc 9,30-32)

⁴³
Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
    ⁴⁴ —Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes. ^*
    45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió. ^*

El més important
(Mt 18,1-5; Mc 9,33-37)

    ⁴⁶ Els deixebles començaren a preguntar-se ^* quin d’ells era el més important. ^{* 47} Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, ^* va agafar un infant, el posà al seu costat ⁴⁸ i els digué:
—Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, ^* i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, ^* perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran. ^*

Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
(Mc 9,38-40)

    ⁴⁹ Aleshores Joan ^* li digué:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis ^* i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. ^*
    50 Jesús els respongué:
—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres. ^*

Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)

Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem

    ⁵¹ Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ^* resolgué de fer camí cap a Jerusalem. ^{* 52} Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. ⁵³ Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. ^*
    54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? ^*
    55 Però Jesús es girà i els va renyar. ⁵⁶ I se n’anaren en un altre poble.

Seguir Jesús
(Mt 8,19-22)

    ⁵⁷ Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.
    ⁵⁸ Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home ^* no té on reposar el cap.
    ⁵⁹ A un altre li digué:
—Segueix-me. ^*
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
    ⁶⁰ Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu. ^*
    61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva. ^*
    62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.