Missió dels Dotze
(; )


    1 Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. 2 I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. 3 Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits.
4 Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 5 I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
    6 Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Herodes vol veure Jesús
(; )


    7 El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; 8 alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» 9 Herodes va dir:
—A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?
I buscava la manera de veure Jesús.

Multiplicació dels pans
(; ; )


    10 A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. 11 Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:
—Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

    13 Però Jesús els digué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
—Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

    14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—Feu-los seure en grups de cinquanta.

    15 Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

Pere reconeix Jesús com a Messies
(; )


    18 Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
—Qui diu la gent que soc jo?

    19 Ells respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.

    20 Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu.

    21 Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
(; )


    22 Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.

    23 I deia a tothom:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
24 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. 25 Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? 26 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. 27 Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.

Transfiguració de Jesús
(; )


    28 Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia.
34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
    35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
—Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

    36 Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne
(; )


    37 L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada. 38 Un de la gent cridà:
—Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.
39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
    41 Jesús exclamà:
—Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.

    42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43 I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
(; )

43
Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:

    44 —Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
    45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.

El més important
(; )


    46 Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. 47 Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat 48 i els digué:
—Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.

Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
()


    49 Aleshores Joan li digué:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres.

    50 Jesús els respongué:
—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.

Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)

Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem


    51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
    54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?

    55 Però Jesús es girà i els va renyar. 56 I se n’anaren en un altre poble.

Seguir Jesús
()


    57 Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.

    58 Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.

    59 A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.

    60 Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu.

    61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva.

    62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.