Missió dels setanta-dos deixebles


    1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.
3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
    8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Les poblacions galilees que no s’han convertit
()


    13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. 14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
    16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.

Retorn dels setanta-dos de la missió


    17 Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.

    18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

Pregària de Jesús
()


    21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.

    22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
    23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu!
24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Paràbola del bon samarità


    25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

    26 Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

    27 Ell va respondre:
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

    28 Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.

    29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar?

    30 Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
    33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

    36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
    37 Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual.

Marta i Maria


    38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

    41 El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,
42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.