Missió dels setanta-dos deixebles

    ¹ Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos ^* i els envià de dos en dos ^* perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. ^{* 2} Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ^{* 3} Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. ^{* 4} No porteu bossa, ^* ni sarró, ni sandàlies, ^* i no us atureu a saludar ningú pel camí. ^{* 5} Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ^{* 6} Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. ^{* 7} Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. ^* No aneu de casa en casa. ^*
    8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, ⁹ cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ^{* 10} Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ¹¹ “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. ^* Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” ¹² Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. ^*

Les poblacions galilees que no s’han convertit
(Mt 11,20-24)

    ¹³ »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! ^* Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. ^{* 14} Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ¹⁵ I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! ^*
    16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. ^* Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. ^*

Retorn dels setanta-dos de la missió

    ¹⁷ Els setanta-dos ^* van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. ^*
    18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. ^{* 19} Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. ^{* 20} Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. ^*

Pregària de Jesús
(Mt 11,25-27)

    ²¹ En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, ^* digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això ^* que has amagat als savis i entesos. ^* Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. ^*
    22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. ^* Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. ^*
    23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! ²⁴ Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. ^*

Paràbola del bon samarità

    ²⁵ Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ^*
    26 Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
    ²⁷ Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, ^* i estima els altres com a tu mateix. ^*
    28 Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs. ^*
    29 Però ell, amb ganes de justificar-se, ^* preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar? ^*
    30 Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. ^{* 31} Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. ³² Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. ^*
    33 »Però un samarità ^* que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. ³⁴ S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. ³⁵ L’endemà va treure’s dos denaris ^* i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
    ³⁶ »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
    ³⁷ Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual. ^*

Marta i Maria ^*

    ³⁸ Mentre feien camí, ^* Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. ³⁹ Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor ^* i escoltava la seva paraula. ⁴⁰ Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
    ⁴¹ El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, ⁴² quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. ^*