Paràbola del jutge i la viuda

    ¹ Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: ^*
    2 —En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. ³ A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. ^*
    4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, ⁵ però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.” ^*
    6 I el Senyor va afegir:
—Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ⁷ ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? ⁸ Us asseguro que els farà justícia molt aviat. ^* Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra? ^*

Paràbola del fariseu i el publicà

    ⁹ Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
    ¹⁰ —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. ^*
    11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. ¹² Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” ^*
    13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” ^*
    14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; ^* perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. ^*

Jesús i els infants
(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)

    ¹⁵ Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; ^* però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. ¹⁶ Jesús feu acostar els infants i digué:
—Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. ^{* 17} En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. ^*

L’home ric
(Mt 19,16-30; Mc 10,17-30)

    ¹⁸ Un home important li va preguntar:
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ^*
    19 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. ²⁰ Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare. ^*
    21 Ell va dir:
—Tot això ho he complert des de jove.
    ²² Jesús, en sentir-ho, li digué:
—Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, ^* i tindràs un tresor al cel. ^* Després vine i segueix-me. ^*
    23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
    ²⁴ Jesús, en veure’l entristit, digué:
—Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! ²⁵ És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ^*
    26 Els qui escoltaven van dir:
—Si és així, qui pot salvar-se?
    ²⁷ Ell respongué:
—Allò que és impossible als homes, és possible a Déu. ^*
    28 Llavors Pere va dir:
—Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit. ^*
    29 Jesús els digué:
—En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, ^{* 30} rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 20,17-19; Mc 10,32-34)

    ³¹ Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
—Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home: ^{* 32} serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran, ³³ l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. ^*
    34 Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir. ^*

Guarició d’un cec prop de Jericó
(Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

    ³⁵ Quan Jesús arribava prop de Jericó, ^* hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. ³⁶ En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. ³⁷ Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. ³⁸ Llavors començà a cridar:
—Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi! ^*
    39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tingues pietat de mi!
    ⁴⁰ Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
    ⁴¹ —Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
—Senyor, fes que hi vegi. ^*
    42 Jesús li digué:
—Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat. ^*
    43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.