Jesús i Zaqueu

    ¹ Jesús va entrar a Jericó ^* i travessava la ciutat. ² Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, ^* i era ric. ³ Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. ⁴ Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. ⁵ Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
—Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.
    ⁶ Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. ⁷ Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
—Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. ^*
    8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, ^* li digué:
—Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, ^* i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. ^*
    9 Jesús li digué:
—Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. ^{* 10} El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. ^*

Paràbola de les mines ^*
(Mt 25,14-30)

    ¹¹ Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem ^* i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. ^{* 12} Per això digué:
—Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial ^* i després tornar. ^{* 13} Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, ^* una per a cada un. I els va dir:
»—Negocieu-hi mentre no torno. ^*
    14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»—No volem que aquest regni damunt nostre.
    ¹⁵ »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. ^{* 16} Es presentà el primer i digué:
»—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu. ^*
    17 »Ell li respongué:
»—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. ^*
    18 »Vingué després el segon i digué:
»—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
    ¹⁹ »Va dir també a aquest:
»—Tu, igualment, governa cinc ciutats.
    ²⁰ »Però se’n presentà un altre que digué:
»—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. ²¹ Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat. ^*
    22 »Ell li respon:
»—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. ²³ Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? ^*
    24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
    ²⁵ »Ells li contestaren:
»—Senyor, si ja té deu mines!
    ²⁶ »Ell replicà:
»—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ^{* 27} I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu. ^*

Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Jn 12,12-19)

    ²⁸ Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. ^{* 29} Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, ^* Jesús va enviar dos dels deixebles ³⁰ amb aquest encàrrec:
—Aneu al poble d’aquí al davant. ^* Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. ³¹ I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
    ³² Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. ^{* 33} Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:
—Per què el deslligueu?
    ³⁴ Ells respongueren:
—El Senyor l’ha de menester.
    ³⁵ Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. ^{* 36} Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. ^{* 37} Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, ³⁸ i deien:
— Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! ^* Pau en el cel i glòria en les altures! ^*
    39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
—Mestre, renya els teus deixebles.
    ⁴⁰ Ell respongué:
—Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres. ^*
    41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem ^* i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella ⁴² i digué:
—Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. ^{* 43} Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; ⁴⁴ et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, ^* perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada. ^*

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió (19,45-24,53)

Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Mc 11,15-19; Jn 2,13-22)

    ⁴⁵ Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors. ^{* 46} Els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració, ^* però vosaltres n’heu fet una cova de lladres. ^*
    47 Cada dia ensenyava en el temple. ^* Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, ^{* 48} però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.