Jesús i la samaritana

    ¹ Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. ^{* 2} De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. ³ Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
    ⁴ Jesús havia de travessar Samaria. ^{* 5} Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; ^{* 6} allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. ^{* 7} Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
    ⁸ Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
    ⁹ Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. ^*
    10 Jesús li respongué:
—Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. ^*
    11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? ¹² El nostre pare Jacob ^* ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
    ¹³ Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. ¹⁴ Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: ^* l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. ^*
    15 Li diu la dona:
—Senyor, dona’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
    ¹⁶ Ell li diu:
—Ves a cridar el teu marit i torna.
    ¹⁷ La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens. ¹⁸ N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
    ¹⁹ La dona li respon:
—Senyor, veig que ets un profeta. ^{* 20} Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, ^* però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. ^*
    21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. ²² Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; ^* nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. ^{* 23} Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. ^* Aquests són els adoradors que vol el Pare. ²⁴ Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat. ^*
    25 Li diu la dona:
—Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
    ²⁶ Jesús li respon:
—Soc jo, el qui et parla. ^*
    27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. ²⁸ Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
    ²⁹ —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? ^*
    30 La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
    ³¹ Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
    ³² Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
    ³³ Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
    ³⁴ Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat ^* i dur a terme la seva obra. ^{* 35} ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! ^{* 36} El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. ³⁷ En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.” ^{* 38} Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
    ³⁹ Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» ⁴⁰ Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. ⁴¹ Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, ⁴² i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món. ^*

La guarició del fill del funcionari reial
(Mt 8,5-13; Lc 7,1-10)

    ⁴³ Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. ⁴⁴ Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. ^{* 45} Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió. ^*
    46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. ^*
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial ^* que tenia el fill malalt. ⁴⁷ Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés ^* a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. ⁴⁸ Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. ^*
    49 El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
    ⁵⁰ Jesús li digué:
—Ves, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. ⁵¹ Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
    ⁵² Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia, ^* el va deixar la febre.
    ⁵³ Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
    ⁵⁴ Aquest segon senyal, ^* Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.