Guarició d’un home a la piscina de Betzata
1 Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. 3 Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. 4 (4) 5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. 6 Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
7 El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
8 Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina.
9 A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. 10 Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.
11 Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina.”
12 Li preguntaren:
—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina”?
13 Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. 14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. 16 Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. 17 Però Jesús els replicà:
—El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
18 Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
L’autoritat del Fill
19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
—En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. 20 El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida a qui vol. 22 I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat.
24 »En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. 25 En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. 28 No us estranyeu d’això, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu 29 i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
El testimoni a favor de Jesús
31 »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. 32 Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és digne de fe. 33 Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. 34 No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. 35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat perquè jo les dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. 37 I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; 38 i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. 39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. 40 Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
41 »La glòria, no la rebo dels homes. 42 Però a vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l’amor de Déu. 43 Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l’acollireu. 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? 45 No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l’esperança. 46 Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?