La mort de Llàtzer

    ¹ Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. ^{* 2} Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. ^* Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
    ³ Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimes ^* està malalt.
    ⁴ Jesús, en sentir-ho, digué:
—Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: ^* per ella el Fill de Déu serà glorificat.
    ⁵ Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. ⁶ Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. ⁷ Després digué als deixebles:
—Tornem a Judea.
    ⁸ Ells li diuen:
—Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, ^* i ara tornes a anar-hi?
    ⁹ Jesús contestà:
—¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, ^{* 10} però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
    ¹¹ Dit això, va afegir:
—Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, ^* però vaig a despertar-lo.
    ¹² Els deixebles li digueren:
—Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. ^*
    13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. ¹⁴ Llavors Jesús els digué obertament:
—Llàtzer és mort, ¹⁵ i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
    ¹⁶ Tomàs, l’anomenat Bessó, ^* va dir als altres deixebles:
—Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! ^*

Jesús és la resurrecció i la vida

    ¹⁷ Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. ¹⁸ Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, ^{* 19} i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. ²⁰ Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. ²¹ Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ²² Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
    ²³ Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
    ²⁴ Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. ^*
    25 Li diu Jesús:
—Jo soc la resurrecció i la vida. ^* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; ²⁶ i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ^* ¿Ho creus, això?
    ²⁷ Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. ^*

El dol per Llàtzer

    ²⁸ Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
—El Mestre és aquí i et crida.
    ²⁹ Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. ³⁰ Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. ³¹ Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. ³² Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
    ³³ Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. ³⁴ Llavors preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Senyor, vine i ho veuràs.
    ³⁵ Jesús començà a plorar. ^{* 36} Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.
    ³⁷ Però alguns d’ells replicaren:
—Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
    ³⁸ Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. ^*

La resurrecció de Llàtzer

    ³⁹ Jesús digué:
—Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies, ^* ja deu fer fortor.
    ⁴⁰ Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
    ⁴¹ Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls ^* i digué:
—Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. ⁴² Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
    ⁴³ Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, surt a fora!
    ⁴⁴ I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. ^* Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Decisió de matar Jesús ^*

    ⁴⁵ Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. ^{* 46} Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
    ⁴⁷ Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí ^* i es preguntaven:
—Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. ⁴⁸ Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant ^* i el nostre poble.
    ⁴⁹ Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, ^* els digué:
—Vosaltres no enteneu res. ⁵⁰ ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, ^* i no pas que es perdi tot el poble?
    ⁵¹ Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. ⁵² I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. ^{* 53} Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. ^{* 54} Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, ^* i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
    ⁵⁵ Era a prop la Pasqua dels jueus, ^* i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. ^{* 56} Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
—Què us sembla? No vindrà pas a la festa. ^*
    57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.