Unció de Jesús a Betània ^*

    ¹ Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, ^* aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. ² Allà li oferiren un sopar. Marta servia, ^* i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. ³ Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ^* ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. ^* Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
    ⁴ Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, ^* digué:
    ⁵ —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? ^*
    6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. ^*
    7 Jesús digué:
—Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. ^{* 8} De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; ^* en canvi, a mi, no sempre em tindreu.

Decisió de matar Llàtzer

    ⁹ Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. ¹⁰ Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, ^{* 11} perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús. ^*

Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-38)

    ¹² L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem, ¹³ van agafar palmes ^* i sortiren a rebre’l cridant:
— Hosanna! ^* Beneït el qui ve en nom del Senyor, ^* el rei d’Israel! ^*
    14 Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura:
    ¹⁵ No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba,
muntat en un pollí de somera. ^*
    16 Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, ^* van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell. ^{* 17} La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni. ¹⁸ Per això tothom sortí a rebre’l, assabentat del senyal que ell havia realitzat. ¹⁹ Però els fariseus es deien entre ells:
—¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el segueix. ^*

La glorificació de Jesús s’acosta

    ²⁰ Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. ^{* 21} Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, ^* i li demanaren:
—Senyor, voldríem veure Jesús.
    ²² Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. ²³ Ell respongué:
—Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. ^{* 24} En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, ^* però si mor, dona molt de fruit. ^{* 25} Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. ^{* 26} Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. ^* El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
    ²⁷ »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? ^* Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! ²⁸ Pare, glorifica el teu nom. ^*
Aleshores una veu va dir del cel estant:
—Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. ^*
    29 Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven:
—Un àngel li ha parlat.
    ³⁰ Jesús els digué:
—Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. ³¹ Ara arriba la condemna d’aquest món, ^* ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. ^{* 32} I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. ^*
    33 Deia això indicant de quina manera havia de morir.
    ³⁴ Llavors la gent li digué:
—Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre. ^* Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l’home? ^*
    35 Jesús els respongué:
—Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. ^* Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la foscor: qui camina a les fosques no sap on va. ³⁶ Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum. ^*

Conclusió sobre els senyals de Jesús

³⁶
Després d’haver dit això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells. ³⁷ Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell. ³⁸ Així es van complir aquestes paraules del profeta Isaïes:
Senyor, qui ha cregut allò que hem sentit?
A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? ^*
    39 No podien creure per allò que també deia Isaïes:
    ⁴⁰ Els ha encegat els ulls
i els ha endurit el cor,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
el seu cor comprengués,
i es convertissin.
I jo els guariria! ^*
    41 Isaïes parlava d’ell quan deia això, perquè havia vist la seva glòria. ^*
    42 És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell, ^* però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. ^{* 43} Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu. ^*

Conclusió sobre la doctrina de Jesús

    ⁴⁴ Jesús va proclamar:
—Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; ^{* 45} i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat. ⁴⁶ Jo, que soc la llum, he vingut al món ^* perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la foscor. ⁴⁷ Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. ^{* 48} Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he comunicat, la que els condemnarà el darrer dia. ⁴⁹ Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. ^{* 50} I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.