L’hora de la glòria del Fill (13-20)

Jesús renta els peus als deixebles

    ¹ Era abans de la festa de Pasqua. ^* Jesús sabia que havia arribat la seva hora, ^* l’hora de passar d’aquest món al Pare. ^* Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. ^*
    2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, ^* la resolució de trair-lo, ^{* 3} Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, ^* i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, ^{* 4} s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; ⁵ després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. ⁶ Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
—Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
    ⁷ Jesús li respon:
—Ara no entens això que faig; ho entendràs després. ^*
    8 Pere li diu:
—No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et rento, no tindràs part amb mi. ^*
    9 Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
    ¹⁰ Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, ^* encara que no tots.
    ¹¹ Jesús sabia qui el traïa, ^* i per això va dir: «No tots sou nets.»
    ¹² Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. ^* Llavors els digué:
—¿Enteneu això que us he fet? ¹³ Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. ^{* 14} Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. ^{* 15} Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ^* ho feu també vosaltres. ¹⁶ En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. ^{* 17} Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! ^*
    18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. ^{* 19} Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. ^{* 20} En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. ^*

Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)

    ²¹ Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
—En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.
    ²² Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. ²³ Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, ^* era a taula al costat d’ell. ²⁴ Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. ²⁵ Ell es reclina ^* sobre el pit de Jesús i li diu:
—Senyor, qui és?
    ²⁶ Jesús respon:
—És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dona a Judes, fill de Simó Iscariot. ²⁷ En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. ^* Jesús li digué:
—Allò que estàs fent, fes-ho de pressa. ^*
    28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. ²⁹ Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, ^* o bé que donés alguna cosa als pobres. ^{* 30} Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit. ^*

Discurs de comiat (13,31-17,26)

El manament nou

    ³¹ Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
—Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. ^{* 32} Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. ³³ Fills meus, ^* encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” ^{* 34} Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. ^{* 35} Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)

    ³⁶ Simó Pere li diu:
—Senyor, on vas? ^*
Jesús li respon:
—Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard. ^*
    37 Pere li replica:
—Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
    ³⁸ Jesús li contesta:
—¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.