El sepulcre buit ^*

    ¹ El primer dia de la setmana —el diumenge—, ^* Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. ^{* 2} Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, ^* i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
    ³ Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. ⁴ Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, ⁵ s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. ⁶ Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, ⁷ però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat ^* a part. ^{* 8} Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. ⁹ De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. ^{* 10} I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

Jesús s’apareix a Maria Magdalena ^*

    ¹¹ Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre ¹² i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. ¹³ Ells li diuen:
—Dona, per què plores?
Ella els respon:
—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
    ¹⁴ Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. ^*
    15 Jesús li diu:
—Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
    ¹⁶ Li diu Jesús:
—Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: ^*
— Rabuní! —que vol dir «mestre».
    ¹⁷ Jesús li diu:
—Deixa’m, ^* que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans ^* i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
    ¹⁸ Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va explicar el que ell li havia dit.

Jesús s’apareix als deixebles ^*

    ¹⁹ Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, ^* els deixebles, per por dels jueus, ^* tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
    ²⁰ Dit això, els va mostrar les mans i el costat. ^* Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹ Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ^*
    22 Llavors va alenar damunt d’ells ^* i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. ^{* 23} A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. ^*
    24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, ^* no era allà amb els altres deixebles. ²⁵ Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
    ²⁶ Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
    ²⁷ Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
    ²⁸ Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu! ^*
    29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! ^*

Epíleg

    ³⁰ Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. ³¹ Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. ^*